dissabte, 28 de juliol de 2012

Quan un no té bones sensacions...

Aprofito la tarda de dissabte per treure-li la pols a la bici de carretera, surto de casa i vaig direcció la Mirona de Salt, aprofito per veure la concentració de Harley's que hi ha aquests dies.


Surto a la última rotonda de Passeig d'Olot, i no em queda més remei que dirigir-me a Bescanó per la carretera de la vergonya.

No hi ha cap distància digne en tota la carretera, això fa que hagi d'anar practicament a sobre de la línea del voral... o bé un pam a dins de la carretera.

Masses cotxes molt a prop meu... no m'agrada la sensació que estic tenint... passo Bescanó, sense problemes però a la recta del radar tinc un parell d'ensurts... cotxes que ens sentit contràri adelanten al cotxe que els precedeix... i quan em veuen que vaig cap a ell pel meu mini marge lateral, es tornen al seu carril.... no m'ha agradat gens.

En definitiva, que a la que he pogut he girat cua, i cap a casa. Avui no he tingut bones sensacions damunt la bici. Que és estrany...

Al final han estat 23km en 50 minuts...


Baixada de St. Miquel perdent una lentilla...

Ja fa uns dies, entre setmana vaig agafar la bici de muntanya i vaig fer una puja i baixa exprés a St. Miquel. Com darrerament faig, em vaig possar les lentilles per veure'm i descansar de les antiestètiques ulleres graduades i ja des de bon inici la lentilla de l'ull dret em feia el tonto, em molestava...

No li vaig donar gaire importància i vaig enfilar la Vall de St. Daniel per pujar com sempre a St. Miquel,




Com sempre arribat a la cruïlla del curriol a dalt de tot, prenc les fotos de referència per veure els temps, suposo que un dia d'aquests em dedicaré a fer una comparació d'aquesta referència tan repetida.

Mentre pujo, l'últim tram, a on hi ha més desnivell, em trobo a un nano jove baixant pel mig del camí cridant com un beneit. Suposo que devia ser la seva primera vegada baixant... em veu, deixa de cridar momentàneament i un cop em passa segueix cridant (suposo que de l'emoció.. no sé).

Total que un cop a dalt de tot, un cop passat al cadena i els 3 esglaons que hi ha al principi baixo pel curriol.

En aquest punt sempre hi ha una curva a on tens diferents traçades per fer, la més senzilla et porta a un esglaó insalvable pocs metres després, provocant que hagis de posar peu a terra i passar aquest obstacle natural amb la bici al costat.

Darrerament un cop no encertava la traçada correcte, mirava per a on podria ser la millor baixada i fer-la sense baixar-se de la bici. Doncs bé, ressulta que aixó deu passar a més d'un i avui m'he trobat amb algú que ha marcat com s'ha d'agafar la curva.



Un cop acabo el curriol de baixada, arribo un altre cop al punt a on normalment prenc les dades. Segueixo baixant per la pista ample i noto com l'ull dret em plora molt i tinc la sensació de tenir una llagrima a l'ull... em frego l'ull amb el guant... a partir d'aqui m'adono que ja no veig tant bé el terra amb l'ull dret... és llavors quan m'adono que he perdut la lentilla!!!

En fi... baixo una mica més curós fins arribar a casa i davant del mirall confirmar que efectivament la lentilla ha saltat.




dijous, 12 de juliol de 2012

Girona-Els Àngels-Madremanya-St. Martí Vell-Celrà-Girona, 43km

Avui la sortida tenia com a punt de trobada la Biocenturi de Girona. Punt a on ens haviem de trobar els 3; en Miquel, l'Edu i jo.

El primer en arribar ha estat en Miquel, ja que venia des de Llagostera en bici, després he arribat jo i poc després l'Edu.

Només d'arribar en Miquel, em comenta que li fa molt mal l'esquena que te punxades que no el permeten forçar la posició damunt de la bici. Ell mateix reconeix que no ha estat una bona idea sortir avui amb la bici ja que porta dies rondinant del mal d'esquena. Avui ha patit allò que moltes vegades diem; vols fer les coses amb el cor sense escoltar el cap.

En definitiva, que un cop estavem els tres, ha decidit tornar-se'n cap a casa, i sembla ser que ha estat l'opció més encertada.

L'Edu i jo, al final hem decidit pujar als Àngels, la meva intenció era pujar i baixar per allà mateix, i és per això que durant els primers km d'ascens hem anat a un ritme força elevat(17-18km/h), l'Edu m'ha preguntat si no estavem pujant massa ràpid... i hem afluixat una mica el ritme.

Tot i baixar ritme, la pujada ha sigut molt ràpida, excepte els 1,5km finals que són una constant ascensió. Hem arribat a la creu amb un temps de 51 minuts segons el meu contaquilòmetres, segons l'Edu, des de el moment que ens hem acomidiat de'n Miquel fins arribar a creu han estat 45'.



El cas que la meva intenció era tornar a baixar per a on havíem pujat i l'Edu m'ha insistit en baixar per l'altre cara, per la banda de Madremanya. 

Déu meu quina baixada! quin mal de canells, dits, braços... uf...!!!! És una baixada amb un terra en mal estat, amb un asfalt desgastat amb bonys, grava, i unes corves... mare meva!! Ha estat una baixada ràpida (45-50km/h, màx. registrada; 58km/h) tot i que es pot fer molt més ràpida, però com per mi era la primera vegada que la feia i el mal de dits que anava acumulant, no em permetien apurar més. Tot i baixar ràpid, hem sigut molt curosos, perquè aquesta baixada és per fer-se mal i baixar mooolt ràpid.. Tornaré!

Un cop a baix arribem a la cruïlla de Madremanya a on girem a l'esquerra direcció St. Martí Vell, d'allà agafem una carretera secundària amb l'objectiu de retallar i no sortir a Bordils, sinó anar a parar directament a Celrà.

És quan agafem una carretera que estava invadida de cabres.


Un cop passa tot el ramat de cabres, anem pujant suaus rampes fins arribar a una paret, sort que és curta, crec que ha estat la primera vegada que he pensat en baixar-me de la bici, ni plat petit ni pinyó gros... m'he aixecat per pedalar de peu i intentar impulsar la bici... ha costat però ho he aconseguit. Després ha vingut la recompensa... baixada i a recuperar.

Un cop arribem a Celrà, ens dirigim a Girona, per Pont Major i final d'etapa.

Al final han sortit; 43km fets en 1:45h, vel. Mitjana; 23,81km/h. Segons l'Endomondo, 776m de desnivell acumulat.

Pd: fes bondat que l'edat no perdona ;-)

dimecres, 11 de juliol de 2012

43 KM: Carretera. Girona-St. Gregori-Les Serres-Bescanó-Girona

Ahir vespre varem fer una sortideta amb la de carretera, "per estirar les cames"... però a ritme d'Edu...

Sortim de Girona, ens dirigim a St. Gregori, i ens aturem (ja és un clàssic) a la font de Llorà.

En aquests moments, portem 15km, a una mitjana de 25,14km/h, a ritme d'Edu (i això que ell va relaxat!!),


Un cop plè de nou el bidó, seguim cap pujant fins arribar a la Vall del llémena, i trenquem a l'esquerra per pujar Les Serres.

Sortim a la Casademont de Bescanó, a on per la carretera de la vergonya tornem a Girona.

Total 43km, en 1:34h, 27,2km/h.



Avui repós i demà més!!!

dimarts, 10 de juliol de 2012

80 Km carretera: Vilablareix-St.Dalmai-Brunyola-Anglés-Amer-Les Planes d'hostoles--St. Aniol de Finestres-St.Esteve/St. Martí de Llémena-Llorà-St.Gregori-Girona-Vilablareix

Ja feia dies que amb en Miquel anavem donant-li voltes a una qüestió: si som capaços de fer 40/50km amb algun port entre mig quants quilómetres podriem ser capaços de fer en una sortida "planera"?

Tot neix realment en 10 minuts de trobada davant d'un ordinador, a on utilitzant "la guia repsol", http://www.guiarepsol.com/MapasRutas/Ruta/mapa.aspx#X=-3.704482&Y=40.416330&z=5 , anem dissenyant una sortida d'uns 80km.

Després de varies modificacions, retalls, enganxa i demés petits detalls, decidim fer la sortida. Objectiu: 80km en 3h.

Sortim de Vilablareix i agafem la carretera vella de Sta. Coloma (ara coneguda com la del Köning de Vilablareix...), arribem a St. Dalmai i trenquem a la dreta cap a Brunyola, d'allà sortim al trencant de la carretera de Sta. Coloma-Anglés, a on girem a la dreta per entrar en aquesta darrera població.

Un cop a Anglés, ens dirigim cap el Pasteral (sortida típica durant un bon temps amb la de muntanya), seguim fins a Amer, i més endavant a Les Planes d'Hostoles

Abans d'arribar a les Planes fem una petita aturada "fisiológica";




 En aquests moments portem fets 38 km, en 1;42h, comencen a aparèixer les primeres molèsties al cul


Seguim la sortida i només entrar a Les Planes d'Hostoles girem un altre cop a la dreta (després d'esquivar un gos), i enfilem una pujadeta fins arribar gairebé a St. Aniol de Finestres.

Un cop arribem a dalt de tot, seguim rodant per la Vall del Llémena, paratge preciós, fins arribar a St. Gregori, a on ens aturem a fer el toc.

Finalment han estat 80km fets en 3:16h, per tant podem dir que el repte l'hem superat satisfactòriament, tot i alguna lleugera molèstia al cul, per les 3h assegut a sobre el seient.



Ara només cal superar el següent esglaó: els 100km... aquí ho deixo Miquel...




diumenge, 1 de juliol de 2012

Carretera: Llagostera-Romanyà-St. Antoni de Calonge- Platja d'Aro-Sta. Cristina-Bell-lloc-Llagostera

Aquest dissabte vaig sortir amb en Miquel molt d'hora, l'objectiu era fer una sortideta d'uns 40km amb alguna que d'altre dificultat (pujadeta).

Només sortir de Girona em trobo una boira densa...


Això només pot significar que quan s'aixequi el dia farà moolta calor...

Sortim de Llagostera un cop revisades les pressions dels neumàtics, i ens enfilem cap a Romanyà. Carretera a on la principial dificultat està als primers kilómetres i que més endavant va enfilant-se però sense gaires problemes de dificultat fins arribar al poble.

Per cert, durant tota la pujada et trobes marques al terra que et van indicant els km que falten fins a "coronar" el mini port.

Un cop estem adalt ens desviem momentàneament per veure el Dolmen de la Cova d'en Daina, racó que no coneixia i que m'ha portat en Miquel.


 Com es veu en la següent foto, més que una sortida de bici de carretera semblava una sortida de ciclocross. Pel mig del camí amb la bici de carretera.


Un cop a dalt, toca baixar, fins arribar a Calonge, un cop allà anem per la carretera antiga fins a Platja d'Aro, moment on fem un cafetò davant del mar.



Reprenem la sortida després d'una recollida d'informació inesperada... i retornem direcció Sta. Cristina fins arribar al trencant de Bell-lloc (R. La font picant) i pujem fins la cruïlla de Romanyà, girem a l'esquerra direcció Llagostera i trobem el final de la sortida.

Finalment han estat 55.25 km em 2:20h (en moviment), i segons l'endomondo amb un desnivell acumulat de 794m. Per tant un altre cop podem dir que de sortida planera no ha tingut res o millor dit poc.