dilluns, 19 de desembre de 2011

Bon nadal!!!

BON NADAL!!!!

Diumenge per Blanes-Lloret

Com aquest diumenge ja és el segon que obren els centres comercials per la campanya de Nadal, he hagut de sortir sol amb la bici.

I aprofitant que anava sol m'he quedat per Blanes i així aprofitava per descobrir nous corriols al voltant del paratge del Vilar.

Sorto del barri dels Pins i ens dirigim els càmpings (zona totalment turística a l'estiu), des d'allà enllaço pels camins de les hortes per anar a sortir a la ctra. de Malgrat a Blanes, aprofito per passar per sota del pont del riu La Tordera i dirigir-me direcció la planta desalinitzadora. Un cop arribat aquest punt anem paral·lels al riu la tordera, entre canyes i més canyes.

És un caminet estretet a on passo molta fred, les mans se'm queden glaçades (hauré de mirar si el Tió em porten un guants una mica més contundents contra la fred). Entre les baixes temperatures i la humitat del riu al meu costat la sensació tèrmica és molt baixa... no em sento les mans... però en canvi els peus

Les darreres plujes i innundacions a la zona fan que em trobi el camí que habitualment agafo tallat i em fa canviar de plans. Sembla ser que la canalització que hi ha deu haber petat o s'ha tapat amb tantes canyes i diferent material que ha arrossegat l'aigua.

Aquest imprevist fa que hagi de creuar les vies del tren i sortir a la carretera entre la cruïlla de Blanes i Tordera, concretament a l'alçada d'un taller que "tunejen" cotxer per fer-los semblar als Ferraris (i ho aconsegueixen eh!!).

Total que haig d'agafar el carril bici (asfaltat) fins arribar a la nova sortida de l'autopista de la costa, allà torno a agafar la vella ctra. direcció el Santuari del Vilar.

Un cop arribo al Santuari, faig el meu habitual ritual; comprar un parell d'espelmes i deixar-les a la verge (i això que em defineixo com agnòstic... menys mal...).

Un cop presentat el meus respectes a la Verge, segueixo fins arribar la cruïlla de la creu. En aquest punt hi ha 3 opcions, 2 d'elles van direcció Lloret de Mar i l'altre torna a Blanes per un corriol molt divertit.
Com vaig sol i no em vull liar gaire em decideixo baixar per l'opció fàcil, la baixadeta i cap a casa.
La baixada està plena de xargaix al ben mig, fent molts cops que hagi de baixar-me de la bici per tal de no arriscar més del que toca.

Arribo per la part del darrera del nou complex esportiu de Blanes, per la part de darrera de la nova zona esportiva, agafo un parell de caminets tot i creuant una riera.

Aquesta zona és molt maca i penso que deu donar molt de si, hi ha molts caminets per descobrir. La propera farem la inspecció d'aquesta zona.

I com la ruta han estat uns 20km, aprofito per anar a veure el nou port i fer un parell de fotos.

PD: La tarda del diumenge me la passo a urgències. Vaig patir una greu crisi asmàtica, ventolín inhalat amb oxigen, cortisona, etc, etc... per tant ara em toca fer una aturada tècnica i esperar a que em recuperi. A veure si amb una miqueta de sort aquesta no serà la última sortida de l'any.

Pujada a St. Miquel amb l'Enric; l'endurero!!

Ja fa uns diumenges que vaig sortir a St. Miquel amb l'Enric, que volia conèixer aquesta mini ruta a prop de Girona.

L'Enric te una KTM doble i lo seu és baixar per lloc impossibles. Quin paio 1.90 m com a mínim a sobre d'una bici XL...
L'Enric que és un aficionat a l'spinning (de l'Aquatic de Cassà), puja sense cap problema amb la seva KTM d'uns 15kg..

I jo al darrera amb forces problemes asmàtics però amb les aturades i amb les sobredosis de ventolín anem fent fins arribar a dalt de tot.

Ben bé a l'últim tall, al pas de la cadena l'Enric te un petit ensurt amb la roda del darrera fent-lo relliscar i caure per culpa de les cales.

Ressulta que les cales s'havien mogut de lloc, dificultant l'extracció de la sabata del pedal automàtic, total que 1.90 de tio pel terra una bici al damunt que no se la podia treure ell sol.

Anècdota explicada enfilem al castell, pujem a fer les fotos de torn i contemplar el paisatge, avui no es veuen les Illes Medes, i es dedueix el mar.

Un cop descansat una miqueta, ens preparem per la baixada, aquest cop i perquè l'Enric disfruti com un nen, baixem per un corriol de baixada a on trobes diferents salts i demés dificultats.

Aquí us penjo un video:


video

A la baixada pel corriol, ell tira el primer sense cap problema em va esperant de mica en mica i de cop ens trobem aquest salt, se'l mira d'un costat de l'altre i "anem a provar-ho"... i si si... el baixa com si res...

Em deixa provar la seva bici (una XL!), em diu: baixa aquests esglaons i el salt que hi ha després, no toquis el frè que la bici ja ho fa tot... i si si... quina diferència amb les dobles!! la pots fotre per allà a on vols que la roda del darrera sempre toca a terra.

Un cop enllacem amb la pista ample, aprofita qualsevol irregularitat del terreny per aixecar la bici del terra uns 30-40 cm, és tot un espectacle veure'l com baixa. Queda clar que jo no tinc el que s'ha de tenir per baixar com ell.

Un cop a Girona fem un cafetò per entrar en calor, ja que aquest diumenge m'ha fet matinar molt.

Fixeu-vos la diferència de tamanys de les bicis (KTM talla XL i l'Orbea una M), i de l'alçada de la tija ja ni en parlem...


S'ha de repetir!!! però la propera per Cassà que és el seu territòri.


dimarts, 6 de desembre de 2011

Dia de la constitució. Que millor que pujar a St. Miquel?

Després de la sortida d'ahir avui he repetit sortideta amb l'Ivan. Pujem a St. Miquel (es nota que ahir varen caure 30km) i veig que em segueix fent mal el genoll dret per la part interior.

Segons he vist per internet podria ser per culpa de les cales, l'alçada de la tija o un increment d'intensitat sobtat a les sortides (poder és això últim...).

Avui el camí ample era una autopista entre cotxes, colles pujant a peu, gossos que els acompanyaven i demés ha fet que cada dos per tres a la baixada anéssim amb més compte de l'habitual.

Tot i això no ens podem queixar de la velocitat de baixada que hem agafat...

Aquest cop hem instalat la càmera de video a la banya dreta de l'Ivan, l'hem mogut fins moure la banya i deixar-la a 90º respecte el manillar.

Més fotos:


A veure si tinc més temps i penjo el vídeo o bé comento més la sortida.

dilluns, 5 de desembre de 2011

Ruta per Llagostera

Avui dia 5 (aprofitant el pont que ens ha concedit l'empresa), hem decidit fer una ruta per Llagostera i recuperar els orígens d'aquest blog/sortides.

L'Edu i jo hem anat a Llagostera ja que havíem quedat amb en Miquel i un acompanyat (més tard ens presenta a l'Emili, bon jan).

Inicialment la intenció de la ruta era comprobar una ruta que teníem marcada com objectiu, però ens han passat un track que o bé no he estat capaç de saber-lo introduïr al Mapsource o bé estava malmès.

L'extensió era .gpx i utilitzant diferents webs i conversors de la xarxa no he estat capaç de carregar-lo al GPS (que només accepta .gdb). És curiós perquè tampoc el vaig poder carregar ni al perfils (que treballa amb gpx ni a wikiloc), per tant dedueixo que l'arxiu estava mal gravat dic jo.

Per tant d'última hora decidim donar una volteta per Romanyà i tota aquella zona (no recordo els noms exactes).

Ens hem trobat molt de fang, pujades interminables però en resum han sortit uns 30km (per ara la sortida més llarga amb els dos plats).

Aquesta sortida m'ha ajudat un altre cop a veure les diferències amb els 3 plats, i com a conclusió em quedo amb els dos plats, es pot fer el mateix, això si aquesta vegada a les rampes dures que ens hem trobat he tirat de 27-36 i us puc assegurar que pujar es puja però amb suors... Contínuo pensant que la diferència entre 3 i 2 plats no és tanta com a vegades es comenta.

L'altre element que ens hem trobat vàries vegades ha estat l'aigua, més aviat una riera que hem creuat un parell de vegades.
En Miquel

L'Edu amb la bici que li han deixat per fer la sortida una Alpinestar doble.

L'Emili

Hem estat investigant nous camins, curriols divertits i curriols inexistents, ni rodera ni res...


Si us fixeu bé hi surt l'Emili... com veieu el "corriol" estava una mica tapadet... ;-)

Al final han sortit 30km (per ara la màxima feta amb els 2 plats).

A veure si més tard puc penjar el track per treure l'altimetria i més dades.


L'estrena dels 2 plats: Girona-St. Miquel

Després de fer-li els primer canvis a la nova montura, he decidit passar-me als dos plats. He possat unes bieles rotor 3D (40/27).

Avui era el primer dia de l'estrena dels dos plats i la ruta escollida era una ben coneguda per tal de veure si notava grans diferències entre els 3 i 2 plats.

Com a novetat aquest cop ha estat la primera vegada que pogut pujar fins ben bé a d'alt del castell sense baixar-me de la bici, han arreglat l'última pujadeta han tret pedres i l'han deixat més ciclable.

Això si amb suors i rebufades....

Després de les fotos de rigor, descansar una bona estoneta, decidim baixar, però aquest cop intentem gravar la baixada utilitzant la micro càmera de l'Ivan la instalem a la meva tija enfocant al darrera.

Baixem al nostre ritme tranquilets però àgils, però de cop ens atrapa un biker amb una Scalpel (la doble de Cannondale), el tio baixa molt fi i a un ritme impressionant. Que va passar? que ens piquem i intentem seguir el seu ritme, per moments anem baixant més ràpid del que mai ho havíem fet. Semblava que havíem encertat el dia per gravar la baixada.

Arribem a St. Daniel i em posso a parlar amb el biker, comentem la jugada; el cotxe que ens hem trobat a mitja curva, els gossos que surten al darrera nostra per "jugar", i em comenta que si arriba a saber que l'estàvem perseguint hagués baixat més ràpid encara... l'Ivan i jo quedem alucinats, perquè per nosaltres ja havíem baixat tocant el nostre màxim. Doncs no sembla que encara es pot baixar més ràpid encara...

Ens acomiadem del company de baixades i ens anem a fer el cafè de torn, ben calentonet.

(si si he dit cafè...)

Queda clar que amb una pinyonera 11-36 i el 40/27 al davant es pot fer qualsevol ruta sense problemes. No he trobat gaires diferències respecte als tres plats, ja que ara amb el plat petit i la corona de 36 tinc una cadència més lenta encara que el plat petit de 22 i la corona de 34. O com a mínim és la sensació que m'ha donat.

El que si que he trobat a faltar és a les baixades rectes el plat gran i la combinació del pinyó petit (44-11), amb els dos plats (40-11) necessito pedalar més per tenir un ritme similar al que estava acostumat amb els 3 plats.

En definitiva, que encara em queda molt per avaluar i experimentar amb els dos plats. Això si m'ho esperava més complicat i s'ha deixat fer sense problemes.

dimarts, 29 de novembre de 2011

¿Alguien quiere un cuadro de carbono a buen precio?



Hola compañeros,

En http://www.foromtb.com/ , se está intentando encontrar a 10 compradores para adquirir un cuadro directamente des de China.

Como el organizador del post es mi compañero de trabajo, he pensado que al igual a alguien le pueda interesar apuntarse.

Esta es la información básica:


Cuadro: mtb750 (posibilidad de elegir el acabado del carbono: 12k o 3K



Precio: 330$


Envio: 90$


Y encima tienes la opción de pedirla pintada como cuadros bastante conocidos por los bikers...



Existen diferentes materiales opcionales también fabricados en carbono; manillares, potencias, llantas, porta bidones, direcciones, protectores de cuadro, etc...



Os dejo el enlace del post en concreto, ahi encontrareis más información al respecto:




Saludos,

dilluns, 31 d’octubre de 2011

Presentació de la nova companya de rutes: Orbea Alma S50

Arriba el dilluns i carreguem la bici al cotxe camí de Blanes per anar a Freebike a veure quina solució em donen amb el quadre trencat.

Entrem a la botiga i anem al final d'aquesta a la part de taller, allà només veure la trencada em diuen que els tirant del darrera es podrien arreglar però que no val la pena ja que tampoc tindria garanties.

Després d'estudiar l'opció de comprar només un quadre o una bici sencera, començo a mirar bicis que tenen a la botiga.

El primer que faig és anar-me'n a veure les Cannondale, la carbon amb la lefty de carbono es dispara de preu tot i que s'ha de reconèixer que és una senyora bici. Al costat tenen una flash negra i verda de carbono amb un preu més raonable (perquè no porta la lefty sinó una forquilla normal una Durin). Al costat hi ha una altre cannondale blanca d'alumini amb lefty.

Més enllà trobo les treck i les Orbea, veig que tenen una Orbea Alma 2011 de liquidació.

Després de mirar i remirar la botiga sencera em decideixo per aquest dos models:

Cannondale Flash 2012 d'alumini:

http://www.cannondale.com/esp/2012/bikes/mountain/hardtail/flash/flash-1-20601

Orbea Alma s50 (carbono) 2011:

http://www.orbea.com/es-es/bicis/modelos/alma_s50/#especificaciones

Després de donar-li mil voltes i remirar components, em decideixo per continuar disfrutant del carbono, i poder aprofitar alguna coseta de la vella Trigon (pedals Rotor tot i ser de 9 i la Orbea és de 10 velocitats) i la tija Tune vermella ja que tenen el mateix diàmetre. Per tant l'escolllida ha estat l'Orbea Alma.


Una vegada més haig d'agraïr a tot l'equip de Freebike la professonalitat que han tingut alhora d'ajudar-me a decidir i al meravellós tracte amb el client que transmeten.

Gracias a ti Ivan por intentar animarme ayer al ver el cuadro partido y hoy al aconsejarme.



Adeu Trigon!!

Aquest diumenge l'Ivan i jo decidim fer una sortideta senzilla a prop de Girona i ens decantem per pujar a St. Miquel per cremar els panallets, castanyes i alguna que d'altre porqueria típica de les fires.

Anem pujant mentre comentem que l'Edu ha trencat el quadre (progress) per dos llocs, per sota del pedalier (segurament sigui d'una pedra) i al tirant del darrera per sota de la pinça del frè de disc.

Arribem a dalt, aquest cop ens ha passat factura aquests dies de festa i baixem com sempre, amb algun saltet petitó, alguna derrapada de més fins que a mitja baixada clavo el frè del darrera i sento un "clack" ben fort i la roda del darrera se'm queda clavada.

Em baixo de la bicicleta i en aquestes dècimes de segon el primer que penso és que com l'altre dia li vaig canviar les pastilles del darrera al frè poder la vaig montar malament i m'ha saltat alguna pastilla fent que el pistó del frè es quedés bloquejat apretant el disc...

I tant de bó hagués estat això, veig que la roda del darrera està torta i frega el quadre, ara bé quan penso que poder ha estat el buje de la llanda... fins que a l'agupir-me i tenint al davant el frè de disc veig que el quadre s'ha trencat per 2 llocs, provocant que la roda es desplaci cap al costat i xoqui la pinça del frè amb els radis... L'Ivan i jo som conscients que aquesta trencada no tenia solució possible. No cal dir-vos la mala llet que em va entrar...

Total que veient la desgràcia desmunto la pinça del darrera, la deixo que s'aguanti pel cable del canvi del darrera intento encaixar la roda per tancar-la i poder baixar encara que sigui sense pedalar fins a la Vall de St. Daniel.

Baixo com puc, amb una forta pudor a goma cremada, la fricció de la coberta pel lateral i el quadre fa que baixi amb un soroll, no puc pedalar, ja que no respon el canvi, m'ha baixat al pinyó petit i de tant en tant em salta la cadena....

Aconsegueixo baixar una miqueta, fins que la roda es va bloquejant encara més, decideixo baixar-me tornar a recolocar la roda com puc i baixar la pressió del neumàtic del darrera per tal que tingui menys fricció amb el quadre.

Arribant a les primeres cases de St. Daniel, l'Ivan marxa a buscar el seu cotxe i quedem al cul de la lleona per venir-me a recollir, la bici cada cop fa més pudor a goma cremada i es frena més.

Finalment aconsegueixo arribar al cul de la lleona després de caminar una bona estona i esperar a l'Ivan.

Mentre arribem a casa, decidim a l'endemà, el dilluns anar a Freebike (Blanes) a que ens diguin si la trencada te solució (encara que sigui temporal), o bé quines alternatives tinc.

Segueixo en una altre entrada...


dimecres, 12 d’octubre de 2011

Girona-St. Miquel-Pas dels lladres-Terrara-Girona

Avui 12 d'octubre aprofitant la festivitat ens hem escapat a fer un St. Miquel amb l'Edu, Ivan i en Francesc.

Ja fa dies que li explico a l'Edu que no recordo per on estava el "Camí de les dones" i que amb l'Ivan hem fet ja varies incursions per la zona (les rutes anteriors a on sempre ens acabem perdent) i no acabem de saber per on està aquest camí.

Avui l'Edu ens porta a recordar la ruta i aprofita també per ensenyar-nos un nou corriol; "El pas dels lladres", ruta que va fer en una nocturna. També ens acompanya en Francesc, crec que tots els que hem anat amb ell volem estar com ell físicament quan arribem a la seva edat. 46 anys!!! i tot un màquina, això si pel que ens ha explicat acostuma a correr per entrenar i mantenir-se.



Hem pujat a St. Miquel per la banda dels Angels, allà hem agafat un corriol DIVERTIDÍSIM!! (de fet a mig corriol hi ha una rampa per saltar) que ens ha portat un miqueta més adalt del Mas acabat de restaurar, al camí normal que puja a St. Miquel, i comtes de seguir pel camí habitual hem atacat l'última part de la muntanya per un caminet de pedra que rodeja el castell, fent que puguis a dalt de tot per la part del darrera.

Un cop arribat al castell, i descansar uns minuts, decidim baixar per una zona que en Francesc ens vol ensenyar, tornem a enfilar diferents corriols ràpids i sense gaires complicacions.

Al començar aquest corriol en Francesc ha rebentat la roda del darrera i ens hem aturat a reparar la roda, un cop reparada, enfilem el corriol de baixada, sortim a un pont que atravessa la variant i anem a parar a la Sorrera.

En resum que si el que busques es fer una sortideta 100% bttera amb pujades per suar i disfrutar amb els corriols aquesta és la teva ruta, en total acabem amb uns 30 km i al voltant de Girona. Com sempre l'Edu està a un altre nivell, i en Francesc igual. L'Ivan i jo hem patit de valent per seguir el ritme d'ells dos, només de començar ja ens ha quedat clar que hi havien 2 ritmes totalment diferenciats, hem anat fent poc a poquet segons les nostres forçes, però tot i així és recomenable fer-la.

diumenge, 9 d’octubre de 2011

St. Mateu de Montnegre - St. Cristòfol del Bosc-Girona

Aquesta ruta ha estat la segona vegada que ens acompanya l'Anna. De tant en tant es va apuntant amb nosaltres i mica en mica va aprenent a superar les dificultats que et trobes a la muntanya; que no se t'en vagi el manillar a on vulgui mentre puges, les baixades les controlis, etc...



La ruta que ha decidit aquest cop l'Ivan ha estat; Girona, carrilet fins a Quart, pugem a St. Mateu de Montnegre i enllacem fins a St. Cristòfol del Bosc, Llambilles, carrilet Girona, una ruta que teníem oblidada (total 40km).


La sortida d'avui és un pujar i baixar constantment (segon el perfil són 900m de desnivell acumulat), per tant podriem dir que és una miqueta complicada per algú que no te per mà sortir amb la bici per la muntanya (ens sap greu Anna fer-te patir).


Les sensacions finals han estat molt bones, les cames han respost perfectament (fins on arribem evidentment), anem fent mica en mica; la qüestió és tornar a disfrutar de la bici i si amb el temps anem millorant els temps doncs millor.


Durant la ruta hem estat esperant l'Anna, que sense dir res anava fent i ha fet perfectament la ruta. Esperem que tornis!





dilluns, 3 d’octubre de 2011

Girona-Mines Nen Jesús-Celrà

Ufff..... quan de temps que no escric ni pujo cap ruta.


Com va essent habitual sempre dic que per motius personals no he tingut temps per agafar la bici, penjar les rutes, etc... això per fi s'ha acabat i ara si puc dir que reprenc el món de la btt, els tracks d'una vegada.

Ja fa setmanes que surto amb l'Ivan els diumenges al matí, hem fet diverses sortides; al castell de St. Miquel atacat per diferents bandes, amb perdudes com és habitual en mi, etc...

Després d'actualitzar el GPS, descarregar-me mapes nous i actualitzats (Topohispania 2.03), llegir-me de nous el manual del Legend HCx, i repasar-me els post penjats per a novells en aquest camp de la plana web; http://www.foromtb.com/, ens hem decidit a reprendre l'aventura i descarregar-nos traks de www.wikiloc.com .

Aquest cop hem volgut descobrir noves rutes al voltant del castell de St. Miquel, que és la muntanyeta que més a prop tenim de Girona. Vaig trobar una ruta del 2009 que sortia de la Vall de St. Daniel, pujava per la banda dels Àngels, passava per les Mines del Nen Jesús (antiga mina de ferro segons m'he informat) per acabar pujant al Castell de St. Miquel. Segons l'autor d'aquesta ruta la varen fer de nit... (impressionant).

Aquesta és la ruta original descarregada:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17918

Primer de tot cal dir que hem començat la ruta en sentit contràri a l'original, començant per la banda dels Àngels i tenin com a destí el castell, primer error del matí, ja que els primers trams coincideix amb trams de caminar de l'antic camí de pujada als Àngels, això significa que durant gairebé 4km t'has de baixar de la bicicleta i pujar per corriols amb moltes pedres (entenc que al fer-ho al revés la dificultat no seria tant, tot i que hi han salts que millor portar una doble per fer-la).

Pujem per diferents corriols i camins amples fins arribar al famós banc; "Benvinguts els que venen i Benvinguts els que s'en van" (inscripció a la base del banc).

Un cop arribat a aquest punt ens trobem un trencant a on ens fa baixar direcció St. Miquel, a mitja baixada ens saltem un trencant a l'esquerra. Un antic camí que no te ni rodera ni res, i que està farcit de punxes, vegetació alta i moltes però que moltes ortigues... El corriol és preciós ràpid i amb alguna que d'altra curva molt tancada. És un camí que entenem que poca gent passa per ell, però fa temps que

Aquest camí ens porta a una cruïlla a on ens trobem un trencat ben indicat que ens marca el camí cap a les Mines del Nen Jesús. En aquest punt ens trobem a una colla de caçadors ben organitzats per ràdio, armilles, gosos, etc.. que estan fent una batuda en aquesta zona (per cert creia que encara no ho podien fer, és correcte?).

El cas és que arribem a les mines i en aquest punt comença el segon error del dia. En el moment de sortir, he indicat a l'atzar que el Trackback (és a dir la funció del gps d'anar seguint el track a la pantalla) m'indiqués l'anada fins a les mines, i un cop allà fer la mateixa operació fins arribar al castell de St. Miquel.

Demanem a un dels caçadors si el camí que hem agafat és el correcte per arribar al Castell, el primer ens diu que si que seguint la pujada arribariem molt a prop, però 2 km més enllà ens trobem una parella fent trecking que venia en sentit contràri i ens comenta que venen de veure les mines i que no hi ha sortida, que tots els camins estan molt tapats per anar amb bici. Aqui ens entra el dubte a seguir un camí que no sabíem a on anavem, a més la diferència entre la nostra posició a la pantalla i el track feia que el dubte fos un aspecte a tenir molt en compte ja que poder estavem seguint un camí equivocat, poder el gps no tenia prou potència per acabar d'indicar la nostra posició correcte a sobre del track descarregat o la principal por; no haver vist algun corriol per la vegetació i creure que anavem seguint el track quan estàvem anant en paralel al correcte.

El cas és que decidim donar mitja volta i sortir a la població més propera d'aquest punt, que és Celrà. Sortim molt a prop de la benzinera de l'entrada del poble (venint de Girona), no es queda un altre que tornar per la carretera, plat gran pinyó petit i ale a rodar per acabar de cremar el que ens quedava.





En definitiva que anem aprenent a interpretar els tracks de nou, en línees generals estic content ja que després de tot aquest temps de desconnexió del món del GPS hem anat força bé seguint el track, excepte en el moment més crític. La propera no ens passará! (això espero perquè tinc a l'Ivan desesperat amb les meves pèrdues a la muntanya).

diumenge, 5 de juny de 2011

St. Cristòfol - Llagostera - Girona

Ja fa unes setmanes que hem représ les sortides en bici. Últimament estem en un procés de millora física on hem incorporat 2 dies entre setmanes a on anem a correr uns 45 minuts.


Aquest diumente hem fet una ruta mig oblidada, sense dificultats tècniques a on el nostre objectiu era mantenir un ritme constant, no utilitzar el plat petit i rodar i més rodar per agafar una miqueta més de fons amb la bici.




Al final hem aconseguit uns 50km. Mica en mica anem progressant.

Per cert, algú sap perquè em surten els mapes del Mapsource de Garmin de color vermell? us pujo una foto. // Por cierto alguien sabe porque me salen los mapas del Mapsource de Garmin de color rojo?

Raül

diumenge, 27 de març de 2011

diumenge, 13 de març de 2011

dissabte, 12 de març de 2011

GP Massi Copa Catalana 2011

Un any més es celebra el Gran Premi Massi (Copa Catalana de Btt) a Banyoles.

Aquest matí hem estat veient el circuit, que sembla ser a priori el mateix que l'any passat. Però la gran novetat d'engany serà el fang i la pluja.

La forta pluja d'aquest matí ha fet que s'anulés la Kids Cup Copa Catalana, la primera que es fa a Banyoles. Quina llàstima, mira que totes aquestes iniciatives amb els petits fomenten el seguiment d'aquesta modalitat ciclista. El proper any!!

Anem millorant, ja que l'any passat encara hi havien restes de neu del temporal que varem patir.

Total que sota una pluja intensa hem pogut colar-nos a la carpa de l'equip Wild Wolf Trek ( http://www.wildwolftrekproracing.com/ ) i poder saludar personalment tant en Carlos Coloma ( http://www.carloscoloma.com/carlos-coloma-como-deportista/ ) i en Sergio Mantecón ( http://www.mountainbike.es/front/noticia/2c90a8c629d977410129e9f2accd0095 ), Campió d'Espanya.




Una vegada dins de la carpa de l'equip, aprofitem per fer fotos a les màquines de l'equip i veiem com els mecànics de l'equip estan canviant les cobertes de les bicis per possar cobertes de fang.

Cal destacar el seient Saevid de carbono (80gr!!)... preciós... però rígid de collons...

Esperem doncs que el temps canviï per demà, la prova segueixi en peu i poguem fer fotos de la cursa.
PD: Cal agraïr al pare de la Miranda Agustí ( http://mirandaagusti.blogspot.com/ ) i a ella mateixa l'oportunitat d'estar a la carpa amb la resta de companys de l'equip Wild Wolf Trek.

diumenge, 20 de febrer de 2011

Punta Milà - L'Escala

Com ja va èssent habitual començaré amb la frase, "per motius personals" tinc aquesta afició una miqueta oblidada.

Actualment resideixo a l'Escala, i aquest cap de setmana he volgut arribar a un punt molt peculiar de la nostra costa.

La ruta per Km no ha estat res, si no recordo malament rondaba els 12 km, però les vistes, la història del lloc és val una entrada al blog.

Vaig sortir de l'Escala, de la banda de Cala Montgó, per la carretara vella que et porta a Torroella. Aquesta carretera, que inicialment pasa per el Camping Neus, es va endinsant

dins de la "Gran muntanya", o això diu els rètols que ens trobem pel camí. Un camí que segons explica els rètol va patir un incendi ja fa uns anys.


Mentre pujo per la carretera veig que a banda i banda tinc moltíssims camins per explorar, a priori em crida l'atenció aquesta baixada de línea... uf...

Arriba un moment que la carretera deixa l'asfalt de banda i es converteix en una pista forestal ample. És llavors quan a la nostra esquerra apareix un camí que té un rètol de camí sense sortida, és aquest el que hem d'agafar amunt per arribar al nostre destí.


Un cop hem agafat aquests trencant seguim pujant fins arribar una zona a on estan netejant els pins... i dic netejant per dir alguna cosa...

Un cop arribem a d'alt del cim sense grans esforços, comencem a rodar per una pista totalment recte. A mig camí a l'esquerra ens trobem les restes d'algun antic edifici, amb unes vistes precioses.

I com no una foto de rigor...

Seguim una miqueta més fins al final de la recta i ens trobem un mirador i uns cercles d'obra...




Emplaçament a on estaven instalades les peces d'artilleria per defensar el territòri en temps de la dictadura. Em crida l'atenció unes escales van baixant pel lateral de la construcció fins arribar a una porta que estaba tapiada...


Arribat a aquest punt, entenc que aquest túnel devia ser un passadís que comunicava entre les diferents peces d'artilleria i que segurament arribaria a un polvorí.

M'he quedat amb les ganes d'entrar i veure les instalacions per dins, evidentment no era el moment ni anava preparat, però no dubto que més endavant m'agradaria entrar.

I el més maco de tot és veure la Cala Montgó des d'aquest espectacular angle.




Un cop a casa amb tranquilitat he estat buscant per la xarxar informació al respecte de la Punta Milà. Això és el que he trobat atenció al primer link a on veureu fotos del bunker i les diferents seccions que hi ha allà sota.

http://www.espele.net/militar/catalunya/estartit/estartit.html

http://www.gilrusth.com/articulos_2008/descubriendo_bunkers/descubriendo_bunkers.html

Um... em crida l'atenció això de l'espeleologia urbana... interessant... no paro de donar-li voltes al tema..



Salut!