dilluns, 31 d’octubre de 2011

Adeu Trigon!!

Aquest diumenge l'Ivan i jo decidim fer una sortideta senzilla a prop de Girona i ens decantem per pujar a St. Miquel per cremar els panallets, castanyes i alguna que d'altre porqueria típica de les fires.

Anem pujant mentre comentem que l'Edu ha trencat el quadre (progress) per dos llocs, per sota del pedalier (segurament sigui d'una pedra) i al tirant del darrera per sota de la pinça del frè de disc.

Arribem a dalt, aquest cop ens ha passat factura aquests dies de festa i baixem com sempre, amb algun saltet petitó, alguna derrapada de més fins que a mitja baixada clavo el frè del darrera i sento un "clack" ben fort i la roda del darrera se'm queda clavada.

Em baixo de la bicicleta i en aquestes dècimes de segon el primer que penso és que com l'altre dia li vaig canviar les pastilles del darrera al frè poder la vaig montar malament i m'ha saltat alguna pastilla fent que el pistó del frè es quedés bloquejat apretant el disc...

I tant de bó hagués estat això, veig que la roda del darrera està torta i frega el quadre, ara bé quan penso que poder ha estat el buje de la llanda... fins que a l'agupir-me i tenint al davant el frè de disc veig que el quadre s'ha trencat per 2 llocs, provocant que la roda es desplaci cap al costat i xoqui la pinça del frè amb els radis... L'Ivan i jo som conscients que aquesta trencada no tenia solució possible. No cal dir-vos la mala llet que em va entrar...

Total que veient la desgràcia desmunto la pinça del darrera, la deixo que s'aguanti pel cable del canvi del darrera intento encaixar la roda per tancar-la i poder baixar encara que sigui sense pedalar fins a la Vall de St. Daniel.

Baixo com puc, amb una forta pudor a goma cremada, la fricció de la coberta pel lateral i el quadre fa que baixi amb un soroll, no puc pedalar, ja que no respon el canvi, m'ha baixat al pinyó petit i de tant en tant em salta la cadena....

Aconsegueixo baixar una miqueta, fins que la roda es va bloquejant encara més, decideixo baixar-me tornar a recolocar la roda com puc i baixar la pressió del neumàtic del darrera per tal que tingui menys fricció amb el quadre.

Arribant a les primeres cases de St. Daniel, l'Ivan marxa a buscar el seu cotxe i quedem al cul de la lleona per venir-me a recollir, la bici cada cop fa més pudor a goma cremada i es frena més.

Finalment aconsegueixo arribar al cul de la lleona després de caminar una bona estona i esperar a l'Ivan.

Mentre arribem a casa, decidim a l'endemà, el dilluns anar a Freebike (Blanes) a que ens diguin si la trencada te solució (encara que sigui temporal), o bé quines alternatives tinc.

Segueixo en una altre entrada...