dilluns, 9 d’abril de 2012

Només existeix St. Miquel

El fet de ser una sortida propera a casa, i tenir diferents referències en temps fa que aquesta sortida es repeteixi constantment. Inicialment volíem fer la pujada per la variant que ens va ensenyar l'Edu; pujar pel camí de les dones i enllaçar al camí habitual de la pujadada de St. Miquel, però com aquests dies he deixat el GPS i no el portàvem no hem trobat el trencant correcte i hem desistit en l'intent.

Aquest cop, sortim l'Ivan i jo, a fer la mateixa ruta que porto fent aquesta setmana santa. Es nota que he estat suant aquests dies damunt la bici.

Hem pujat amb un ritme constant i sense parar (ja només això és un gran avenç), fins i tot hem fet canvis de ritme pujant aixecats de la bici deixant-nos el fetge en l'intent.

Un cop hem arribat al castell, aquest cop hi ha molta gent pujant al Castell, decidim treure les micro càmares i lligar-les com podem o se'ns passa pel cap a les bicis.


En breu pujarem els vídeos de les baixades, que per cert hem agafat el corriol fins a la cruïlla.

Per tant; Ivan esperem que facis els deures tan aviat et sigui possible!!

dijous, 5 d’abril de 2012

Setmana Sta, segona sortida sol. Va de pressions..


Tornem aprofitar els dies de festa i com tinc ben aprop el Castell de St. Miquel, decideixo tornar a pujar amb la intenció de millorar els temps de l'anterior dia.

Abans de sortir de casa, faig unes petites modificacions a les pressions de la forquilla. Segons tinc entés entre la càmara positiva i la negativa ha d'haver-hi un diferencial de 10. He baixat la positiva a 90 i la negativa a 80. Originalment és; positivia 100 i la negativa a 90. Amb aquest canvi de pressions busco que la forquilla sigui més sensible i treballi més. El ressultat ha estat bó, tot i que la forquilla semblava de 80 comptes de 100. Durant la baixada pel corriol (més tard explicaré) s'ha comportat prou bé.
I l'altre canvi també ha estat a les pressions dels neumátics, normalment, des de que porto Tubuless, deixo el neumática davanter (Maxxis Rendez 2.10) a 2/2.3 bars) i la del darrera (Maxxis Larsen tt 1.90) a 2 bars.

El neumátic davanter l'he baixat a 1 bar (se m'ha anat l'olla), i la del darrera a 1,5. La veritat és que no he perdut tracció, durant la pujada, el neumática davanter el veia més fluixet (tenint en compte que a part de la reducció de pressió també li carregava el pes a la forquilla davantera) i la del darrera s'ha comportat bé també.

Aquesta vegada pujo del tiron sense cap aturada per "xutar-me" Ventolín, per tant puc dir que les pastilles i el tractament contra l'al·lergia i asma està funcionant correctament. Ara només em cal que es mantingui aquesta millora i intentar agafar forma després de tant de temps sense agafar la bici.

En fi, que he pujat fins aturar-me a la cruïlla de l'última part de la pujada per fer les fotos i poder-les comparar amb la sortida de l'altre dia. Estic més o menys en la mateixa línea, per tant no puc veure encara si existeix una progressió. Sembla ser que aquest punt (el de la foto superior), serà la meva referència personal.

Torno amb les panoràmiques fetes amb el mòbil.

Un cop arribo a dalt de tot, decideixo baixar pel corriol per cambiar una miqueta la ruta i veure com es comporten els neumátics amb la pressió baixa. Em trobo que al ser un corriol força tancat per la vegetació hi ha fang i alguna que d'altra bassa. Es baixa tot perfectament, sense cap dificultat.

Un cop arribo un altre cop a la cruïlla em dedico a veure els neumátics.

En aquesta ruta estreno una petita manxa BBB que s'enganxa al quadre. No ha saltat, per tant ha superat la prova.

I per últim, abans d'acabar aquesta crònica m'agradaria recomanar-vos la samarretar interior del DecaRTon. L'he portat a sota del maillot d'entre temps i la veritat és que ha estat tot un encert per anar sec i protegit de la fred durant la sortida. És aquesta:


dimarts, 3 d’abril de 2012

Setmana Sta, sortideta sol a St. Miquel

Panoràmica feta amb el telèfon

Aprofitant els dies de festa a la feina, he decidit sortir aquest matí amb la bici i fer un St. Miquel tot solet per intentar agafar forma i estar a l'alçada de l'Ivan (que no l'atrapo quan sortim junts).

Ha estat una pujada força tranquila, sense ningú caminant, cap ciclista, com es nota que és entre setmana!! (i no fa gaire bon temps).

Total que he sortit d'hora de casa i he fet un puja i baixa a St. Miquel, a un ritme baix, però sense fer aturades. A les fotos del Picassa es pot veure les dades del contaquilòmetres quan he arribat a la cruïlla prèvia a la darrera pujada.


Avui fa un dia tapat, de fet la predicció és que plogui, hi així ha estat, ja que un cop he pujat al castell i he fet les fotos de rigor, m'ha començat a ploure.

He agafat el mateix camí de tornada a un ritme lent tenint la prudència de que el terra començava a estar moll. Quina ha estat la meva sorpresa a l'arribar a la vall de St. Daniel quan he mirat el contaquilòmetres i he vist que ha marcat el 50km/h. No ho entenc, sincerament penso que he baixat més lent del que podia haver baixat.

El dia que menys m'ho esperi tindré un ensurt...

I un cop a dalt del castell, he intentat fer un altre cop una panoràmica, i això és el que ha sortit...


Sembla ser que la medicació contra les al·lèrgies i l'asma van fent la seva feina i poc a poc em vaig trobant millor. Ara només em queda fer quilòmetres i anar-los acumulant a les cames, que d'aquí res tenim el bon temps a sobre!!

dilluns, 2 d’abril de 2012

Pujada a St. Grau per la banda de Bescanó i... perduts!

Aquest diumenge l'Ivan i jo decidim pujar a St. Grau per la banda de Bescanó.

Agafem el carril bici fins a arribar a Bescanó i entrem a la sorrera que queda a la dreta.


Un cop allà enfilem pel camí que em diu l'Ivan tot i no recordar-lo tirem amunt amunt, fins arribar a dalt de la muntanyeta, i descobrir que el camí que hem seguit no era el correcte.



Aquest cop no portava el meu GPS a on tinc guardats els tracks de les anteriors vegades que hem pujat per aquest camí, ens refiem del GPS que te l'Ivan i decidim seguir a l'aventura.

No tenim ni idea d'on som, segons el GPS veiem que tenim "a prop" una carretera, anem a buscar la carretera per uns paisatges realment macos, i alguna que altre senyal fora de context...

Total que tirant d'intució i guiant-nos pel penya segat que es veu al costat del Pantà de Susqueda intuïm més o menys la nostra posició.

Decidim acabar de pujar la muntanyeta i baixar direcció la carretera que ens indica el GPS.

Sortim a una carretera, que va o bé a St. Gregori, la Vall del Llèmena o bé per l'altre sentit a Bescanó per Constantins. Decidim tornar per Constantins i anar a buscar el carril un altre cop.

Feia molt de temps que no ens perdiem (cosa molt habitual en les nostres sortides). El millor d'aquests moments és la sensació total d'aventura, a on no saps on aniràs a parar i tens molt clar que encara que les forces no t'acompanyin, les cames et comencin a pesar no tens cap altre remei que continuar pedalant fins arribar... arribar a qualsevol lloc.

Total, que finalment hem fet 40km, la primera sortida d'aquesta nova temporada en condicions.

Estic a l'espera de rebre el track de la sortida, perquè m'agradaria veure sobre plànol quina desviació varem tenir respecte el nostre destí; St. Grau.