dilluns, 3 d’octubre de 2011

Girona-Mines Nen Jesús-Celrà

Ufff..... quan de temps que no escric ni pujo cap ruta.


Com va essent habitual sempre dic que per motius personals no he tingut temps per agafar la bici, penjar les rutes, etc... això per fi s'ha acabat i ara si puc dir que reprenc el món de la btt, els tracks d'una vegada.

Ja fa setmanes que surto amb l'Ivan els diumenges al matí, hem fet diverses sortides; al castell de St. Miquel atacat per diferents bandes, amb perdudes com és habitual en mi, etc...

Després d'actualitzar el GPS, descarregar-me mapes nous i actualitzats (Topohispania 2.03), llegir-me de nous el manual del Legend HCx, i repasar-me els post penjats per a novells en aquest camp de la plana web; http://www.foromtb.com/, ens hem decidit a reprendre l'aventura i descarregar-nos traks de www.wikiloc.com .

Aquest cop hem volgut descobrir noves rutes al voltant del castell de St. Miquel, que és la muntanyeta que més a prop tenim de Girona. Vaig trobar una ruta del 2009 que sortia de la Vall de St. Daniel, pujava per la banda dels Àngels, passava per les Mines del Nen Jesús (antiga mina de ferro segons m'he informat) per acabar pujant al Castell de St. Miquel. Segons l'autor d'aquesta ruta la varen fer de nit... (impressionant).

Aquesta és la ruta original descarregada:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17918

Primer de tot cal dir que hem començat la ruta en sentit contràri a l'original, començant per la banda dels Àngels i tenin com a destí el castell, primer error del matí, ja que els primers trams coincideix amb trams de caminar de l'antic camí de pujada als Àngels, això significa que durant gairebé 4km t'has de baixar de la bicicleta i pujar per corriols amb moltes pedres (entenc que al fer-ho al revés la dificultat no seria tant, tot i que hi han salts que millor portar una doble per fer-la).

Pujem per diferents corriols i camins amples fins arribar al famós banc; "Benvinguts els que venen i Benvinguts els que s'en van" (inscripció a la base del banc).

Un cop arribat a aquest punt ens trobem un trencant a on ens fa baixar direcció St. Miquel, a mitja baixada ens saltem un trencant a l'esquerra. Un antic camí que no te ni rodera ni res, i que està farcit de punxes, vegetació alta i moltes però que moltes ortigues... El corriol és preciós ràpid i amb alguna que d'altra curva molt tancada. És un camí que entenem que poca gent passa per ell, però fa temps que

Aquest camí ens porta a una cruïlla a on ens trobem un trencat ben indicat que ens marca el camí cap a les Mines del Nen Jesús. En aquest punt ens trobem a una colla de caçadors ben organitzats per ràdio, armilles, gosos, etc.. que estan fent una batuda en aquesta zona (per cert creia que encara no ho podien fer, és correcte?).

El cas és que arribem a les mines i en aquest punt comença el segon error del dia. En el moment de sortir, he indicat a l'atzar que el Trackback (és a dir la funció del gps d'anar seguint el track a la pantalla) m'indiqués l'anada fins a les mines, i un cop allà fer la mateixa operació fins arribar al castell de St. Miquel.

Demanem a un dels caçadors si el camí que hem agafat és el correcte per arribar al Castell, el primer ens diu que si que seguint la pujada arribariem molt a prop, però 2 km més enllà ens trobem una parella fent trecking que venia en sentit contràri i ens comenta que venen de veure les mines i que no hi ha sortida, que tots els camins estan molt tapats per anar amb bici. Aqui ens entra el dubte a seguir un camí que no sabíem a on anavem, a més la diferència entre la nostra posició a la pantalla i el track feia que el dubte fos un aspecte a tenir molt en compte ja que poder estavem seguint un camí equivocat, poder el gps no tenia prou potència per acabar d'indicar la nostra posició correcte a sobre del track descarregat o la principal por; no haver vist algun corriol per la vegetació i creure que anavem seguint el track quan estàvem anant en paralel al correcte.

El cas és que decidim donar mitja volta i sortir a la població més propera d'aquest punt, que és Celrà. Sortim molt a prop de la benzinera de l'entrada del poble (venint de Girona), no es queda un altre que tornar per la carretera, plat gran pinyó petit i ale a rodar per acabar de cremar el que ens quedava.





En definitiva que anem aprenent a interpretar els tracks de nou, en línees generals estic content ja que després de tot aquest temps de desconnexió del món del GPS hem anat força bé seguint el track, excepte en el moment més crític. La propera no ens passará! (això espero perquè tinc a l'Ivan desesperat amb les meves pèrdues a la muntanya).