Pujada a St. Miquel amb l'Enric; l'endurero!!

Ja fa uns diumenges que vaig sortir a St. Miquel amb l'Enric, que volia conèixer aquesta mini ruta a prop de Girona.

L'Enric te una KTM doble i lo seu és baixar per lloc impossibles. Quin paio 1.90 m com a mínim a sobre d'una bici XL...

L'Enric que és un aficionat a l'spinning (de l'Aquatic de Cassà), puja sense cap problema amb la seva KTM d'uns 15kg..

I jo al darrera amb forces problemes asmàtics però amb les aturades i amb les sobredosis de ventolín anem fent fins arribar a dalt de tot.

Ben bé a l'últim tall, al pas de la cadena l'Enric te un petit ensurt amb la roda del darrera fent-lo relliscar i caure per culpa de les cales.

Ressulta que les cales s'havien mogut de lloc, dificultant l'extracció de la sabata del pedal automàtic, total que 1.90 de tio pel terra una bici al damunt que no se la podia treure ell sol.

Anècdota explicada enfilem al castell, pujem a fer les fotos de torn i contemplar el paisatge, avui no es veuen les Illes Medes, i es dedueix el mar.

Un cop descansat una miqueta, ens preparem per la baixada, aquest cop i perquè l'Enric disfruti com un nen, baixem per un corriol de baixada a on trobes diferents salts i demés dificultats.

Aquí us penjo un video:

A la baixada pel corriol, ell tira el primer sense cap problema em va esperant de mica en mica i de cop ens trobem aquest salt, se'l mira d'un costat de l'altre i "anem a provar-ho"... i si si... el baixa com si res...

Em deixa provar la seva bici (una XL!), em diu: baixa aquests esglaons i el salt que hi ha després, no toquis el frè que la bici ja ho fa tot... i si si... quina diferència amb les dobles!! la pots fotre per allà a on vols que la roda del darrera sempre toca a terra.

Un cop enllacem amb la pista ample, aprofita qualsevol irregularitat del terreny per aixecar la bici del terra uns 30-40 cm, és tot un espectacle veure'l com baixa. Queda clar que jo no tinc el que s'ha de tenir per baixar com ell.

Un cop a Girona fem un cafetò per entrar en calor, ja que aquest diumenge m'ha fet matinar molt.

Fixeu-vos la diferència de tamanys de les bicis (KTM talla XL i l'Orbea una M), i de l'alçada de la tija ja ni en parlem...

S'ha de repetir!!! però la propera per Cassà que és el seu territòri.

Dia de la constitució. Que millor que pujar a St. Miquel?

Després de la sortida d'ahir avui he repetit sortideta amb l'Ivan. Pujem a St. Miquel (es nota que ahir varen caure 30km) i veig que em segueix fent mal el genoll dret per la part interior.

Segons he vist per internet podria ser per culpa de les cales, l'alçada de la tija o un increment d'intensitat sobtat a les sortides (poder és això últim...).

Avui el camí ample era una autopista entre cotxes, colles pujant a peu, gossos que els acompanyaven i demés ha fet que cada dos per tres a la baixada anéssim amb més compte de l'habitual.

Tot i això no ens podem queixar de la velocitat de baixada que hem agafat...

Aquest cop hem instalat la càmera de video a la banya dreta de l'Ivan, l'hem mogut fins moure la banya i deixar-la a 90º respecte el manillar.

Més fotos:

A veure si tinc més temps i penjo el vídeo o bé comento més la sortida.

Ruta per Llagostera

Avui dia 5 (aprofitant el pont que ens ha concedit l'empresa), hem decidit fer una ruta per Llagostera i recuperar els orígens d'aquest blog/sortides.

L'Edu i jo hem anat a Llagostera ja que havíem quedat amb en Miquel i un acompanyat (més tard ens presenta a l'Emili, bon jan).

Inicialment la intenció de la ruta era comprobar una ruta que teníem marcada com objectiu, però ens han passat un track que o bé no he estat capaç de saber-lo introduïr al Mapsource o bé estava malmès.

L'extensió era .gpx i utilitzant diferents webs i conversors de la xarxa no he estat capaç de carregar-lo al GPS (que només accepta .gdb). És curiós perquè tampoc el vaig poder carregar ni al perfils (que treballa amb gpx ni a wikiloc), per tant dedueixo que l'arxiu estava mal gravat dic jo.

Per tant d'última hora decidim donar una volteta per Romanyà i tota aquella zona (no recordo els noms exactes).

Ens hem trobat molt de fang, pujades interminables però en resum han sortit uns 30km (per ara la sortida més llarga amb els dos plats).

Aquesta sortida m'ha ajudat un altre cop a veure les diferències amb els 3 plats, i com a conclusió em quedo amb els dos plats, es pot fer el mateix, això si aquesta vegada a les rampes dures que ens hem trobat he tirat de 27-36 i us puc assegurar que pujar es puja però amb suors... Contínuo pensant que la diferència entre 3 i 2 plats no és tanta com a vegades es comenta.

L'altre element que ens hem trobat vàries vegades ha estat l'aigua, més aviat una riera que hem creuat un parell de vegades.

En Miquel

L'Edu amb la bici que li han deixat per fer la sortida una Alpinestar doble.

L'Emili

Hem estat investigant nous camins, curriols divertits i curriols inexistents, ni rodera ni res...

Si us fixeu bé hi surt l'Emili... com veieu el "corriol" estava una mica tapadet... ;-)

Al final han sortit 30km (per ara la màxima feta amb els 2 plats).

A veure si més tard puc penjar el track per treure l'altimetria i més dades.

L'estrena dels 2 plats: Girona-St. Miquel

Després de fer-li els primer canvis a la nova montura, he decidit passar-me als dos plats. He possat unes bieles rotor 3D (40/27).

Avui era el primer dia de l'estrena dels dos plats i la ruta escollida era una ben coneguda per tal de veure si notava grans diferències entre els 3 i 2 plats.

Com a novetat aquest cop ha estat la primera vegada que pogut pujar fins ben bé a d'alt del castell sense baixar-me de la bici, han arreglat l'última pujadeta han tret pedres i l'han deixat més ciclable.

Això si amb suors i rebufades....

Després de les fotos de rigor, descansar una bona estoneta, decidim baixar, però aquest cop intentem gravar la baixada utilitzant la micro càmera de l'Ivan la instalem a la meva tija enfocant al darrera.

Baixem al nostre ritme tranquilets però àgils, però de cop ens atrapa un biker amb una Scalpel (la doble de Cannondale), el tio baixa molt fi i a un ritme impressionant. Que va passar? que ens piquem i intentem seguir el seu ritme, per moments anem baixant més ràpid del que mai ho havíem fet. Semblava que havíem encertat el dia per gravar la baixada.

Arribem a St. Daniel i em posso a parlar amb el biker, comentem la jugada; el cotxe que ens hem trobat a mitja curva, els gossos que surten al darrera nostra per "jugar", i em comenta que si arriba a saber que l'estàvem perseguint hagués baixat més ràpid encara... l'Ivan i jo quedem alucinats, perquè per nosaltres ja havíem baixat tocant el nostre màxim. Doncs no sembla que encara es pot baixar més ràpid encara...

Ens acomiadem del company de baixades i ens anem a fer el cafè de torn, ben calentonet.

(si si he dit cafè...)

Queda clar que amb una pinyonera 11-36 i el 40/27 al davant es pot fer qualsevol ruta sense problemes. No he trobat gaires diferències respecte als tres plats, ja que ara amb el plat petit i la corona de 36 tinc una cadència més lenta encara que el plat petit de 22 i la corona de 34. O com a mínim és la sensació que m'ha donat.

El que si que he trobat a faltar és a les baixades rectes el plat gran i la combinació del pinyó petit (44-11), amb els dos plats (40-11) necessito pedalar més per tenir un ritme similar al que estava acostumat amb els 3 plats.

En definitiva, que encara em queda molt per avaluar i experimentar amb els dos plats. Això si m'ho esperava més complicat i s'ha deixat fer sense problemes.

¿Alguien quiere un cuadro de carbono a buen precio?

Hola compañeros,

En http://www.foromtb.com/ , se está intentando encontrar a 10 compradores para adquirir un cuadro directamente des de China.

Como el organizador del post es mi compañero de trabajo, he pensado que al igual a alguien le pueda interesar apuntarse.

Esta es la información básica:

Cuadro: mtb750 (posibilidad de elegir el acabado del carbono: 12k o 3K

Precio: 330$

Envio: 90$

Y encima tienes la opción de pedirla pintada como cuadros bastante conocidos por los bikers...

Existen diferentes materiales opcionales también fabricados en carbono; manillares, potencias, llantas, porta bidones, direcciones, protectores de cuadro, etc...

Os dejo el enlace del post en concreto, ahi encontrareis más información al respecto:

http://www.foromtb.com/showthread.php/805069-NUEVO-PEDIDO-CONJUNTO-CUADRO-CARBONO-A-GOTOBIKE-MOD.-MTB750

Saludos,

Presentació de la nova companya de rutes: Orbea Alma S50

Arriba el dilluns i carreguem la bici al cotxe camí de Blanes per anar a Freebike a veure quina solució em donen amb el quadre trencat.

Entrem a la botiga i anem al final d'aquesta a la part de taller, allà només veure la trencada em diuen que els tirant del darrera es podrien arreglar però que no val la pena ja que tampoc tindria garanties.

Després d'estudiar l'opció de comprar només un quadre o una bici sencera, començo a mirar bicis que tenen a la botiga.

El primer que faig és anar-me'n a veure les Cannondale, la carbon amb la lefty de carbono es dispara de preu tot i que s'ha de reconèixer que és una senyora bici. Al costat tenen una flash negra i verda de carbono amb un preu més raonable (perquè no porta la lefty sinó una forquilla normal una Durin). Al costat hi ha una altre cannondale blanca d'alumini amb lefty.

Més enllà trobo les treck i les Orbea, veig que tenen una Orbea Alma 2011 de liquidació.

Després de mirar i remirar la botiga sencera em decideixo per aquest dos models:

Cannondale Flash 2012 d'alumini:

http://www.cannondale.com/esp/2012/bikes/mountain/hardtail/flash/flash-1-20601

Orbea Alma s50 (carbono) 2011:

http://www.orbea.com/es-es/bicis/modelos/alma_s50/#especificaciones

Després de donar-li mil voltes i remirar components, em decideixo per continuar disfrutant del carbono, i poder aprofitar alguna coseta de la vella Trigon (pedals Rotor tot i ser de 9 i la Orbea és de 10 velocitats) i la tija Tune vermella ja que tenen el mateix diàmetre. Per tant l'escolllida ha estat l'Orbea Alma.

Una vegada més haig d'agraïr a tot l'equip de Freebike la professonalitat que han tingut alhora d'ajudar-me a decidir i al meravellós tracte amb el client que transmeten.

Gracias a ti Ivan por intentar animarme ayer al ver el cuadro partido y hoy al aconsejarme.

Adeu Trigon!!

Aquest diumenge l'Ivan i jo decidim fer una sortideta senzilla a prop de Girona i ens decantem per pujar a St. Miquel per cremar els panallets, castanyes i alguna que d'altre porqueria típica de les fires.

Anem pujant mentre comentem que l'Edu ha trencat el quadre (progress) per dos llocs, per sota del pedalier (segurament sigui d'una pedra) i al tirant del darrera per sota de la pinça del frè de disc.

Arribem a dalt, aquest cop ens ha passat factura aquests dies de festa i baixem com sempre, amb algun saltet petitó, alguna derrapada de més fins que a mitja baixada clavo el frè del darrera i sento un "clack" ben fort i la roda del darrera se'm queda clavada.

Em baixo de la bicicleta i en aquestes dècimes de segon el primer que penso és que com l'altre dia li vaig canviar les pastilles del darrera al frè poder la vaig montar malament i m'ha saltat alguna pastilla fent que el pistó del frè es quedés bloquejat apretant el disc...

I tant de bó hagués estat això, veig que la roda del darrera està torta i frega el quadre, ara bé quan penso que poder ha estat el buje de la llanda... fins que a l'agupir-me i tenint al davant el frè de disc veig que el quadre s'ha trencat per 2 llocs, provocant que la roda es desplaci cap al costat i xoqui la pinça del frè amb els radis... L'Ivan i jo som conscients que aquesta trencada no tenia solució possible. No cal dir-vos la mala llet que em va entrar...

Total que veient la desgràcia desmunto la pinça del darrera, la deixo que s'aguanti pel cable del canvi del darrera intento encaixar la roda per tancar-la i poder baixar encara que sigui sense pedalar fins a la Vall de St. Daniel.

Baixo com puc, amb una forta pudor a goma cremada, la fricció de la coberta pel lateral i el quadre fa que baixi amb un soroll, no puc pedalar, ja que no respon el canvi, m'ha baixat al pinyó petit i de tant en tant em salta la cadena....

Aconsegueixo baixar una miqueta, fins que la roda es va bloquejant encara més, decideixo baixar-me tornar a recolocar la roda com puc i baixar la pressió del neumàtic del darrera per tal que tingui menys fricció amb el quadre.

Arribant a les primeres cases de St. Daniel, l'Ivan marxa a buscar el seu cotxe i quedem al cul de la lleona per venir-me a recollir, la bici cada cop fa més pudor a goma cremada i es frena més.

Finalment aconsegueixo arribar al cul de la lleona després de caminar una bona estona i esperar a l'Ivan.

Mentre arribem a casa, decidim a l'endemà, el dilluns anar a Freebike (Blanes) a que ens diguin si la trencada te solució (encara que sigui temporal), o bé quines alternatives tinc.

Segueixo en una altre entrada...