dilluns, 17 de setembre de 2012

3a Cursa Btt Sarrià de Ter




Diumenge passat varem assistir a una altre cursa/sortida que forma part del nostre curt calèndari de marxes i sortides....És el que té ser un "dominguero professional" ;-)


Varem fer la primera que va organitzar el C.C. de Sarrià de Ter ja fa un parell d'anyets i tot i la pèrdua d'un grupet de ciclistes, dels quals m'haig d'incloure ens va agradar força els camins i pistes que ens varen ensenyar els companys de Sarrià.

                                                L'Edu a l'esquerra, l'Ivan a la dreta i jo al mig, minuts abans de sortir

Aquest cop, tornem a participar, en el circuit curt de teòricament 23km (a la realitat varen sumar 25km). Un circuit a on només de començar pujem al Golf de Girona per una carretera d'asfalt que a més d'un es va atravessar.

En el nostre cas, l'Ivan i jo a mida que anem pujant per la carretera anem avaçant corredors, al nostre ritme xino xano. Un cop arribem a dalt girem agafem un caminet de sorra amb una petita pujadeta i paam! primera caiguda d'un noi que al caure s'emporta al noi que venia per darrera. Crec que la caiguda va ser més a conseqüència del desgast físic que acavaba de fer el corredor que no pas per la dificultat que tenia el terreny.

Seguim pedalant i seguim anant un altre cop per asfalt, pels carrerons de l'urbanització del Golf fins arribar a un tap d'un 40 corredors. De cop i volta deixem l'asfalt per endinsar-nos en un corriol, que tal com entres fa una baixadeta respectable.

Amb molta educació i companyerisme ens anem cedint el pas els uns als altres fins que ens toca torn i baixem a peu la primera dificultat tècnica de la cursa, pocs metres després ens tornem a pujar a la bici i pedalem pels curriols tant de pujada com de baixada.

En aquest tram m'haig d'aturar 3 cops per retirar petites branques que s'han quedat atrapades al canvi del darrera, provocant-me constants aturades i un mal funcionament del canvi per tota la cursa.

A partir d'aquest moment tot o gairebé tot són curriols amb algún esglaó impossible de fer (com a mínim amb el poc nivell que tenim), baixades tècniques molt divertides, fent de tot plegat un puja i baixa constant.

Segons l'altimetria que el club va penjar en el seu rètol de promoció d'aquesta cursa, estem alerta ja que al voltant del km 15 ens esperem trobar-nos una forta rampa que arribi a l'alçada màxima: 231m. Doncs, bé no trobem aquesta paret, el que ens trobem són diferents camins i curriols de pujada que fan que la cursa es torni exigent en aquest punt. Zona que on recordo amb molt patiment.

Crec recordar que després sortim un altre cop a una carretera d'alguna urbanització propera i allà em trobo a l'Edu que ha punxat la roda del darrera. Com a bon samarità (per no dir que el descans em va venir de perles), l'ajudo a muntar el neumàtic i cop reparada la roda tirem els 3 junts (Ivan, Edu i jo).

Li diem constantment a l'Edu que tiri, que ell va a un altre ritme superior al nostre, però segurament com a gest de cortesia i donant per acabada la cursa, decideix seguir-la fent a ritme de passeig.

Intentem seguir el seu "ritme de passeig" que per nosaltres és anar més enllà de les nostres forces, l'aguanto uns quants quilòmetres, però les cames em comencen a fer fallida i no puc aguantar el seu ritme. Sóc un dominguero!

Total que arribem al primer avituallament, el qual el reconvertim en punt de trobada, a on un cop vegut una miqueta de cola/aigua reprenem la cursa tots tres junts un altre cop. 

Km que finalment varen sortir.                                                                                   

Quan arribem al tall de la línea d'alta tensió, tornem a trobar-nos una cua per baixar-la d'un en un, fent arrelentir el ritme que portàvem (torno a dir que això ho vaig agraïr moltíssim). Cal destacar al noi que hi havia a l'última rampa/esglaó (impossible) que ens va ajudar a pujar les bicis a la gran majoria de corredors que estàvem allà.

En aquest tram, entre el primer i segon avituallament, l'Edu comença a tirar de valent i jo el segueixo amb dificultats (adalentem a varis participants), en aquests moment ja estic totalment fos, arribem al segon avituallament, allà tornem agrupar-nos i fins al final de la cursa.

Ha estat una cursa molt maca, una trenca cames com es sol dir popularment, però els camins, curriols i l'organització fa que sigui un plaer poder participar en aquesta cursa.

Estem a l'espera de classificacions, segon la web del club el dia 18 es penjaran, tot i que a través de Facebook ja s'ha penjat alguna informació del principals guanyadors. És aquesta:

Guanyadors de la III Cursa BTT Sarrià de Ter
Classificació volta CURTA - HOMES
Dorsal: 68 JAIME ALEX Arribada: 10:50:56 Temps: 1h 19m 
Dorsal:153 RODRIGUEZ CAÑADA DAVID Arribada: 10:53:19 Temps: 1h 22m 


Dorsal:112 PASSARIUS ROMÀ Arribada: 10:54:54 Temps: 1h 23m

Classificació volta CURTA – DONES
Dorsal: 113 PUJOLAR LLORENTE ANNA Arribada: 11:30:08 Temps: 1h 59m
Dorsal: 39 COSTA RIBAS MARIONA Arribada: 11:32:00 Temps: 2h 1m
Dorsal: 44 SUQUET CAPDEVILA CRISTINA Arribada: 11:54:00 Temps: 2h 23m

Classificació volta LLARGA- HOMES
Dorsal:3 MUÑOZ ALEXANDRE Arribada: 11:10:45 Temps: 1 hora i 39 minuts
Dorsal:80 OLLER PIFERRER ALBERT Arribada: 11:12:27 Temps: 1 hora i 41 minuts
Dorsal: 82 OLLER PIFERRER SERGI Arribada: 11:15:04 Temps: 1 hora i 44 minuts

Classificació volta LLARGA- DONES
No n'hi ha


Més info;-  https://www.facebook.com/c.c.sarria.de
http://www.clubciclistasarriadeter.com/home

FOTOS;
https://plus.google.com/photos/113035566254124217409/albums/5789269699587714321?banner=pwa&authkey=CKaD-bLyu6-LrQE

2 comentaris:

Jordi Marina ha dit...

Gas!!!!

El principal és gaudir, i no obsesionar-se amb temps ni velocitats...

Gaudiu!!!

Mirafiori ha dit...

Així ho fem!!