Després d'uns petits ajustos tant mecànics (repàs general) com estètics (cinta de manillar nova i neumàtics nous), i a falta de que m'arribin els nous pedals de carretera però amb sistema SPD (el mateix que a la BTT), així m'ha quedat la bici. Grup Ultegra (bieles, manetes, desviadors), frens 105. Porta 3 plats i 9 velocitats. Segons el seu primer propietari la bici és del 2006.
Els pedals de carretera que he escollit és aquest concretament;
Avui dissabte he fet la primera sortida tot i no tenir els pedals (no han arribat a la botiga), però com a vegades l'il·lusió supera la racionalitat, no m'he pogut estar i he sortit a fer una volteta per conèixer les sensacions de la carretera.
A priori, el primer que canvia és la conducció i sensació a sobre de la bici. Tot i ser una bici amb forquilla i tirants de carboni (quadre d'alumini), el fet de no estar acostumat (després de tants anys) a no portar una forquilla al davant, fa que els sotracs de la carretera, les petites imperfeccions del ferm o bé les bandes rugoses les sentis molt més que amb la de muntanya.
Un altre aspecte és que com trepitjis una petita pedra amb la roda davantera et fa trontollar tot el manillar... quin ensurt que m'he endut!
Al no portar els pedals i sabates adeqüades des de bon començament m'ha fet sentir-me incòmode a dalt de la bici ja que les cames anaven per on volíen, però tot i així he arribat fins al Restaurant Can Pep (passat St. Gregòri).
A l'anada un nano amb pinta de ser ciclisma professional o semi, m'ha passat la mà per la cara en pla... És el que toca però penso que t'adelantin en carretera fa més mal psicològic que no pas una altre cosa, ja que el vas veient sempre com es distància de tu amb la mateixa cadència que quan t'ha adelantat. En canvi a la muntanya si et passen a la primera curva el perds de vista i fins mai més.
En definitiva a veure si m'arriben els pedals i el proper dissabte puc tornar a sortir una estoneta i fer més kilòmetres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada