dilluns, 31 d’octubre del 2011

Presentació de la nova companya de rutes: Orbea Alma S50

Arriba el dilluns i carreguem la bici al cotxe camí de Blanes per anar a Freebike a veure quina solució em donen amb el quadre trencat.

Entrem a la botiga i anem al final d'aquesta a la part de taller, allà només veure la trencada em diuen que els tirant del darrera es podrien arreglar però que no val la pena ja que tampoc tindria garanties.

Després d'estudiar l'opció de comprar només un quadre o una bici sencera, començo a mirar bicis que tenen a la botiga.

El primer que faig és anar-me'n a veure les Cannondale, la carbon amb la lefty de carbono es dispara de preu tot i que s'ha de reconèixer que és una senyora bici. Al costat tenen una flash negra i verda de carbono amb un preu més raonable (perquè no porta la lefty sinó una forquilla normal una Durin). Al costat hi ha una altre cannondale blanca d'alumini amb lefty.

Més enllà trobo les treck i les Orbea, veig que tenen una Orbea Alma 2011 de liquidació.

Després de mirar i remirar la botiga sencera em decideixo per aquest dos models:

Cannondale Flash 2012 d'alumini:

http://www.cannondale.com/esp/2012/bikes/mountain/hardtail/flash/flash-1-20601

Orbea Alma s50 (carbono) 2011:

http://www.orbea.com/es-es/bicis/modelos/alma_s50/#especificaciones

Després de donar-li mil voltes i remirar components, em decideixo per continuar disfrutant del carbono, i poder aprofitar alguna coseta de la vella Trigon (pedals Rotor tot i ser de 9 i la Orbea és de 10 velocitats) i la tija Tune vermella ja que tenen el mateix diàmetre. Per tant l'escolllida ha estat l'Orbea Alma.


Una vegada més haig d'agraïr a tot l'equip de Freebike la professonalitat que han tingut alhora d'ajudar-me a decidir i al meravellós tracte amb el client que transmeten.

Gracias a ti Ivan por intentar animarme ayer al ver el cuadro partido y hoy al aconsejarme.



Adeu Trigon!!

Aquest diumenge l'Ivan i jo decidim fer una sortideta senzilla a prop de Girona i ens decantem per pujar a St. Miquel per cremar els panallets, castanyes i alguna que d'altre porqueria típica de les fires.

Anem pujant mentre comentem que l'Edu ha trencat el quadre (progress) per dos llocs, per sota del pedalier (segurament sigui d'una pedra) i al tirant del darrera per sota de la pinça del frè de disc.

Arribem a dalt, aquest cop ens ha passat factura aquests dies de festa i baixem com sempre, amb algun saltet petitó, alguna derrapada de més fins que a mitja baixada clavo el frè del darrera i sento un "clack" ben fort i la roda del darrera se'm queda clavada.

Em baixo de la bicicleta i en aquestes dècimes de segon el primer que penso és que com l'altre dia li vaig canviar les pastilles del darrera al frè poder la vaig montar malament i m'ha saltat alguna pastilla fent que el pistó del frè es quedés bloquejat apretant el disc...

I tant de bó hagués estat això, veig que la roda del darrera està torta i frega el quadre, ara bé quan penso que poder ha estat el buje de la llanda... fins que a l'agupir-me i tenint al davant el frè de disc veig que el quadre s'ha trencat per 2 llocs, provocant que la roda es desplaci cap al costat i xoqui la pinça del frè amb els radis... L'Ivan i jo som conscients que aquesta trencada no tenia solució possible. No cal dir-vos la mala llet que em va entrar...

Total que veient la desgràcia desmunto la pinça del darrera, la deixo que s'aguanti pel cable del canvi del darrera intento encaixar la roda per tancar-la i poder baixar encara que sigui sense pedalar fins a la Vall de St. Daniel.

Baixo com puc, amb una forta pudor a goma cremada, la fricció de la coberta pel lateral i el quadre fa que baixi amb un soroll, no puc pedalar, ja que no respon el canvi, m'ha baixat al pinyó petit i de tant en tant em salta la cadena....

Aconsegueixo baixar una miqueta, fins que la roda es va bloquejant encara més, decideixo baixar-me tornar a recolocar la roda com puc i baixar la pressió del neumàtic del darrera per tal que tingui menys fricció amb el quadre.

Arribant a les primeres cases de St. Daniel, l'Ivan marxa a buscar el seu cotxe i quedem al cul de la lleona per venir-me a recollir, la bici cada cop fa més pudor a goma cremada i es frena més.

Finalment aconsegueixo arribar al cul de la lleona després de caminar una bona estona i esperar a l'Ivan.

Mentre arribem a casa, decidim a l'endemà, el dilluns anar a Freebike (Blanes) a que ens diguin si la trencada te solució (encara que sigui temporal), o bé quines alternatives tinc.

Segueixo en una altre entrada...


dimecres, 12 d’octubre del 2011

Girona-St. Miquel-Pas dels lladres-Terrara-Girona

Avui 12 d'octubre aprofitant la festivitat ens hem escapat a fer un St. Miquel amb l'Edu, Ivan i en Francesc.

Ja fa dies que li explico a l'Edu que no recordo per on estava el "Camí de les dones" i que amb l'Ivan hem fet ja varies incursions per la zona (les rutes anteriors a on sempre ens acabem perdent) i no acabem de saber per on està aquest camí.

Avui l'Edu ens porta a recordar la ruta i aprofita també per ensenyar-nos un nou corriol; "El pas dels lladres", ruta que va fer en una nocturna. També ens acompanya en Francesc, crec que tots els que hem anat amb ell volem estar com ell físicament quan arribem a la seva edat. 46 anys!!! i tot un màquina, això si pel que ens ha explicat acostuma a correr per entrenar i mantenir-se.



Hem pujat a St. Miquel per la banda dels Angels, allà hem agafat un corriol DIVERTIDÍSIM!! (de fet a mig corriol hi ha una rampa per saltar) que ens ha portat un miqueta més adalt del Mas acabat de restaurar, al camí normal que puja a St. Miquel, i comtes de seguir pel camí habitual hem atacat l'última part de la muntanya per un caminet de pedra que rodeja el castell, fent que puguis a dalt de tot per la part del darrera.

Un cop arribat al castell, i descansar uns minuts, decidim baixar per una zona que en Francesc ens vol ensenyar, tornem a enfilar diferents corriols ràpids i sense gaires complicacions.

Al començar aquest corriol en Francesc ha rebentat la roda del darrera i ens hem aturat a reparar la roda, un cop reparada, enfilem el corriol de baixada, sortim a un pont que atravessa la variant i anem a parar a la Sorrera.

En resum que si el que busques es fer una sortideta 100% bttera amb pujades per suar i disfrutar amb els corriols aquesta és la teva ruta, en total acabem amb uns 30 km i al voltant de Girona. Com sempre l'Edu està a un altre nivell, i en Francesc igual. L'Ivan i jo hem patit de valent per seguir el ritme d'ells dos, només de començar ja ens ha quedat clar que hi havien 2 ritmes totalment diferenciats, hem anat fent poc a poquet segons les nostres forçes, però tot i així és recomenable fer-la.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

St. Mateu de Montnegre - St. Cristòfol del Bosc-Girona

Aquesta ruta ha estat la segona vegada que ens acompanya l'Anna. De tant en tant es va apuntant amb nosaltres i mica en mica va aprenent a superar les dificultats que et trobes a la muntanya; que no se t'en vagi el manillar a on vulgui mentre puges, les baixades les controlis, etc...



La ruta que ha decidit aquest cop l'Ivan ha estat; Girona, carrilet fins a Quart, pugem a St. Mateu de Montnegre i enllacem fins a St. Cristòfol del Bosc, Llambilles, carrilet Girona, una ruta que teníem oblidada (total 40km).


La sortida d'avui és un pujar i baixar constantment (segon el perfil són 900m de desnivell acumulat), per tant podriem dir que és una miqueta complicada per algú que no te per mà sortir amb la bici per la muntanya (ens sap greu Anna fer-te patir).


Les sensacions finals han estat molt bones, les cames han respost perfectament (fins on arribem evidentment), anem fent mica en mica; la qüestió és tornar a disfrutar de la bici i si amb el temps anem millorant els temps doncs millor.


Durant la ruta hem estat esperant l'Anna, que sense dir res anava fent i ha fet perfectament la ruta. Esperem que tornis!





dilluns, 3 d’octubre del 2011

Girona-Mines Nen Jesús-Celrà

Ufff..... quan de temps que no escric ni pujo cap ruta.


Com va essent habitual sempre dic que per motius personals no he tingut temps per agafar la bici, penjar les rutes, etc... això per fi s'ha acabat i ara si puc dir que reprenc el món de la btt, els tracks d'una vegada.

Ja fa setmanes que surto amb l'Ivan els diumenges al matí, hem fet diverses sortides; al castell de St. Miquel atacat per diferents bandes, amb perdudes com és habitual en mi, etc...

Després d'actualitzar el GPS, descarregar-me mapes nous i actualitzats (Topohispania 2.03), llegir-me de nous el manual del Legend HCx, i repasar-me els post penjats per a novells en aquest camp de la plana web; http://www.foromtb.com/, ens hem decidit a reprendre l'aventura i descarregar-nos traks de www.wikiloc.com .

Aquest cop hem volgut descobrir noves rutes al voltant del castell de St. Miquel, que és la muntanyeta que més a prop tenim de Girona. Vaig trobar una ruta del 2009 que sortia de la Vall de St. Daniel, pujava per la banda dels Àngels, passava per les Mines del Nen Jesús (antiga mina de ferro segons m'he informat) per acabar pujant al Castell de St. Miquel. Segons l'autor d'aquesta ruta la varen fer de nit... (impressionant).

Aquesta és la ruta original descarregada:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17918

Primer de tot cal dir que hem començat la ruta en sentit contràri a l'original, començant per la banda dels Àngels i tenin com a destí el castell, primer error del matí, ja que els primers trams coincideix amb trams de caminar de l'antic camí de pujada als Àngels, això significa que durant gairebé 4km t'has de baixar de la bicicleta i pujar per corriols amb moltes pedres (entenc que al fer-ho al revés la dificultat no seria tant, tot i que hi han salts que millor portar una doble per fer-la).

Pujem per diferents corriols i camins amples fins arribar al famós banc; "Benvinguts els que venen i Benvinguts els que s'en van" (inscripció a la base del banc).

Un cop arribat a aquest punt ens trobem un trencant a on ens fa baixar direcció St. Miquel, a mitja baixada ens saltem un trencant a l'esquerra. Un antic camí que no te ni rodera ni res, i que està farcit de punxes, vegetació alta i moltes però que moltes ortigues... El corriol és preciós ràpid i amb alguna que d'altra curva molt tancada. És un camí que entenem que poca gent passa per ell, però fa temps que

Aquest camí ens porta a una cruïlla a on ens trobem un trencat ben indicat que ens marca el camí cap a les Mines del Nen Jesús. En aquest punt ens trobem a una colla de caçadors ben organitzats per ràdio, armilles, gosos, etc.. que estan fent una batuda en aquesta zona (per cert creia que encara no ho podien fer, és correcte?).

El cas és que arribem a les mines i en aquest punt comença el segon error del dia. En el moment de sortir, he indicat a l'atzar que el Trackback (és a dir la funció del gps d'anar seguint el track a la pantalla) m'indiqués l'anada fins a les mines, i un cop allà fer la mateixa operació fins arribar al castell de St. Miquel.

Demanem a un dels caçadors si el camí que hem agafat és el correcte per arribar al Castell, el primer ens diu que si que seguint la pujada arribariem molt a prop, però 2 km més enllà ens trobem una parella fent trecking que venia en sentit contràri i ens comenta que venen de veure les mines i que no hi ha sortida, que tots els camins estan molt tapats per anar amb bici. Aqui ens entra el dubte a seguir un camí que no sabíem a on anavem, a més la diferència entre la nostra posició a la pantalla i el track feia que el dubte fos un aspecte a tenir molt en compte ja que poder estavem seguint un camí equivocat, poder el gps no tenia prou potència per acabar d'indicar la nostra posició correcte a sobre del track descarregat o la principal por; no haver vist algun corriol per la vegetació i creure que anavem seguint el track quan estàvem anant en paralel al correcte.

El cas és que decidim donar mitja volta i sortir a la població més propera d'aquest punt, que és Celrà. Sortim molt a prop de la benzinera de l'entrada del poble (venint de Girona), no es queda un altre que tornar per la carretera, plat gran pinyó petit i ale a rodar per acabar de cremar el que ens quedava.





En definitiva que anem aprenent a interpretar els tracks de nou, en línees generals estic content ja que després de tot aquest temps de desconnexió del món del GPS hem anat força bé seguint el track, excepte en el moment més crític. La propera no ens passará! (això espero perquè tinc a l'Ivan desesperat amb les meves pèrdues a la muntanya).