Tornem aprofitar els dies de festa i com tinc ben aprop el Castell de St. Miquel, decideixo tornar a pujar amb la intenció de millorar els temps de l'anterior dia.
Abans de sortir de casa, faig unes petites modificacions a les pressions de la forquilla. Segons tinc entés entre la càmara positiva i la negativa ha d'haver-hi un diferencial de 10. He baixat la positiva a 90 i la negativa a 80. Originalment és; positivia 100 i la negativa a 90. Amb aquest canvi de pressions busco que la forquilla sigui més sensible i treballi més. El ressultat ha estat bó, tot i que la forquilla semblava de 80 comptes de 100. Durant la baixada pel corriol (més tard explicaré) s'ha comportat prou bé.
I l'altre canvi també ha estat a les pressions dels neumátics, normalment, des de que porto Tubuless, deixo el neumática davanter (Maxxis Rendez 2.10) a 2/2.3 bars) i la del darrera (Maxxis Larsen tt 1.90) a 2 bars.
El neumátic davanter l'he baixat a 1 bar (se m'ha anat l'olla), i la del darrera a 1,5. La veritat és que no he perdut tracció, durant la pujada, el neumática davanter el veia més fluixet (tenint en compte que a part de la reducció de pressió també li carregava el pes a la forquilla davantera) i la del darrera s'ha comportat bé també.
Aquesta vegada pujo del tiron sense cap aturada per "xutar-me" Ventolín, per tant puc dir que les pastilles i el tractament contra l'al·lergia i asma està funcionant correctament. Ara només em cal que es mantingui aquesta millora i intentar agafar forma després de tant de temps sense agafar la bici.
En fi, que he pujat fins aturar-me a la cruïlla de l'última part de la pujada per fer les fotos i poder-les comparar amb la sortida de l'altre dia. Estic més o menys en la mateixa línea, per tant no puc veure encara si existeix una progressió. Sembla ser que aquest punt (el de la foto superior), serà la meva referència personal.
Torno amb les panoràmiques fetes amb el mòbil.
Un cop arribo a dalt de tot, decideixo baixar pel corriol per cambiar una miqueta la ruta i veure com es comporten els neumátics amb la pressió baixa. Em trobo que al ser un corriol força tancat per la vegetació hi ha fang i alguna que d'altra bassa. Es baixa tot perfectament, sense cap dificultat.
Un cop arribo un altre cop a la cruïlla em dedico a veure els neumátics.
En aquesta ruta estreno una petita manxa BBB que s'enganxa al quadre. No ha saltat, per tant ha superat la prova.
I per últim, abans d'acabar aquesta crònica m'agradaria recomanar-vos la samarretar interior del DecaRTon. L'he portat a sota del maillot d'entre temps i la veritat és que ha estat tot un encert per anar sec i protegit de la fred durant la sortida. És aquesta:
