El primer en arribar ha estat en Miquel, ja que venia des de Llagostera en bici, després he arribat jo i poc després l'Edu.
Només d'arribar en Miquel, em comenta que li fa molt mal l'esquena que te punxades que no el permeten forçar la posició damunt de la bici. Ell mateix reconeix que no ha estat una bona idea sortir avui amb la bici ja que porta dies rondinant del mal d'esquena. Avui ha patit allò que moltes vegades diem; vols fer les coses amb el cor sense escoltar el cap.
En definitiva, que un cop estavem els tres, ha decidit tornar-se'n cap a casa, i sembla ser que ha estat l'opció més encertada.
L'Edu i jo, al final hem decidit pujar als Àngels, la meva intenció era pujar i baixar per allà mateix, i és per això que durant els primers km d'ascens hem anat a un ritme força elevat(17-18km/h), l'Edu m'ha preguntat si no estavem pujant massa ràpid... i hem afluixat una mica el ritme.
Tot i baixar ritme, la pujada ha sigut molt ràpida, excepte els 1,5km finals que són una constant ascensió. Hem arribat a la creu amb un temps de 51 minuts segons el meu contaquilòmetres, segons l'Edu, des de el moment que ens hem acomidiat de'n Miquel fins arribar a creu han estat 45'.
El cas que la meva intenció era tornar a baixar per a on havíem pujat i l'Edu m'ha insistit en baixar per l'altre cara, per la banda de Madremanya.
Déu meu quina baixada! quin mal de canells, dits, braços... uf...!!!! És una baixada amb un terra en mal estat, amb un asfalt desgastat amb bonys, grava, i unes corves... mare meva!! Ha estat una baixada ràpida (45-50km/h, màx. registrada; 58km/h) tot i que es pot fer molt més ràpida, però com per mi era la primera vegada que la feia i el mal de dits que anava acumulant, no em permetien apurar més. Tot i baixar ràpid, hem sigut molt curosos, perquè aquesta baixada és per fer-se mal i baixar mooolt ràpid.. Tornaré!
Un cop a baix arribem a la cruïlla de Madremanya a on girem a l'esquerra direcció St. Martí Vell, d'allà agafem una carretera secundària amb l'objectiu de retallar i no sortir a Bordils, sinó anar a parar directament a Celrà.
És quan agafem una carretera que estava invadida de cabres.
Un cop passa tot el ramat de cabres, anem pujant suaus rampes fins arribar a una paret, sort que és curta, crec que ha estat la primera vegada que he pensat en baixar-me de la bici, ni plat petit ni pinyó gros... m'he aixecat per pedalar de peu i intentar impulsar la bici... ha costat però ho he aconseguit. Després ha vingut la recompensa... baixada i a recuperar.
Un cop arribem a Celrà, ens dirigim a Girona, per Pont Major i final d'etapa.
Al final han sortit; 43km fets en 1:45h, vel. Mitjana; 23,81km/h. Segons l'Endomondo, 776m de desnivell acumulat.
Pd: fes bondat que l'edat no perdona ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada