Quart- 11 rius- can mascort - pas dels lladres

Sortideta per quart, per tornar per st miquel. Feia molt de temps que no queia. Al pas dels lladres (a on la vegetació ha estretat encara més el curriol), em vaig enganxar amb una branca i em vaig anar contra uns matolls. 

Girona - Osor

50km de carril + 24 de circuit..

Cap de setmana complert.

Dissabte carril fins a Llagostera, a un bon ritme per anar agafant forma.

Com la nit de divendres a dissabte va estar ploguent, el carril estava molt moll provocant que les rodes s'enganxensin massa al terra i dificultant el rodatge.

I diumenge varem sortir direcció St. Roc, a on varem enllaçar amb el circuit del diumenge passat (aiguaviva), però l'hem fet al reves.

Al final ens ha enxampat la pluja i els darrers km els hem fet sota una pluja intensa, sort que anavem preparats.

Sortidetes varies

Per falta de temps tinc oblidat el blog,

Però això no significa que no surti en bici. 

Moltes sortides a St. miquel, alguna pujadeta a els Àngels, St. grau... 

Poc a poc tornem a la normalitat dels diumenges al matí.

Salut i pedals!

Sense comentaris. "Como recuperé mi bici robada"...

Acabo de trobar-me amb aquesta pàgina... val la pena donar-li una ullada i veure tota la història que va patir el noi per recuperar la seva bici robada....

http://lahistoriadecomorecuperemibici.tumblr.com/

Ctra. Girona-Celrà-Juià-Monells-St. Sadurní de l'Heura--Sta. Pellaia-Cassà de la Selva-Girona

Aprofitant que dilluns els que tenim el calendàri laboral de Barcelona hem fet festa (festa de la Mercè), hem aprofitat aquest matí per sortir en bici.

Inicialment erem 4 integrants; en Miquel, l'Ivan, l'Edu i jo, però mica en mica s'han anat caient de la "convocatòria" i finalment hem quedat l'Edu i jo per sortir una estoneta.

Aquest cop toca treure a passejar la bici de carretera, que ja fa dies que la tenía oblidada a casa.

Sortim des de Fontajau, sortim de Girona per la banda de Celrà, un cop allà l'Edu em porta per una pujada del 15% (la Costa, si no recordo malament), una pujadeta de dos parells de nassos...seguim fins arribar a Juià, després ens trobem amb Monells, la zona és molt maca i gairebé no ens trobem cotxes circulant per les carreteres.

 A St. Sadurní de l'Heura fem una aturada per omplir el "dipòsit" ja aquestes alçades de sortideta estic ben rostit, no aconsegueixo seguir el ritme de l'Edu, tampoc és una novetat, ell està a un altre nivell...

Ell va pujant al seu ritme, un ritme lent per tal de que jo no em separi gaire, em va esperant, però jo no puc seguir, i mica en mica m'enfonso més... em cosa, apreto, em desinflo... intento atrapar-lo, ell va gairebé aturat...

Fem el port de Sta. Pellaia, segurament no sigui tant dur com recordo, però clar amb uns 40km a les cames qualsevol port em sembla etern i durissim.

Aquesta última part, li dic a l'Edu que no m'esperi que tiri ell i que ja ens veuríem a dalt de tot, que com a mínim sui una miqueta, ja que va aturat per culpa meva. M'espera al costat del rètol que indica que hem "coronat" el mini port. En aquests moments de la sortida puc dir que ja no tenia cames per res.

 I sort que per l'altra banda era tot baixada, fins i tot m'atreveixo a deixar a sobre la bici les últimes forces que tenia en una llarga i recta baixada a on accelero la bici al màxim que puc per intentar agafar la màxima velocitat possible. Arribo als 75km/h, tot un èxit.

Un cop arribem a la cruïlla de Cassà de la Selva, ens dirigim a Girona, per la carretera, no sense tenir algún ensurt amb un conductor que duia el telèfons a les mans...

En definitiva que fem 61 km més i acabo amb malt de cames, no em puc ajupir... sembla que avui si que he patit de valent. Trigaré temps a oblidar aquesta sortida, dura, però molt maca.

Camí de les dones -St. Miquel

 Per variar una miqueta, aquest cop pujem per la banda del camí de les dones, xino xano tot de cop, ofegats i mig morts, però aconseguim fer-la sense aturar-nos. Arribem a dalt de tot, a la cadena, a la ctra. dels Àngels.

 Un cop reprenem la sortideta, ens afegim a un grupet de bikers que sembla ser que pujen als Àngels.

 Un cop agafem el trencant que ens indica St. Miquel, seguim fins agafar el "pas dels lladres", corriol estret, ràpid i divertit (tot i les arrels i branques), fins anar a parar al trampolí de fusta (cada dia està més podrit)

 Reprenem la marxa un cop deixem passar uns altres bikers que també fan aquest corriol. L'Ivan va primer, encara no sé ben bé que li va passar, però toca amb l'espatlla esquerra un arbre, es desequilibra, frena se li aixeca la roda del darrera... i fent malabars aconsegueix no anar-se'n al terra de cares contra un arbre.

Total, que un cop fet el corriol, tornem a sortir gairebé a l'inici de la pista principal per pujar al castell de St. Miquel, pujem una bona estoneta i tornem a baixar per allà mateix.

Al final han estat 25km.