Aprofitant que dilluns els que tenim el calendàri laboral de Barcelona hem fet festa (festa de la Mercè), hem aprofitat aquest matí per sortir en bici.
Inicialment erem 4 integrants; en Miquel, l'Ivan, l'Edu i jo, però mica en mica s'han anat caient de la "convocatòria" i finalment hem quedat l'Edu i jo per sortir una estoneta.
Aquest cop toca treure a passejar la bici de carretera, que ja fa dies que la tenía oblidada a casa.
Sortim des de Fontajau, sortim de Girona per la banda de Celrà, un cop allà l'Edu em porta per una pujada del 15% (la Costa, si no recordo malament), una pujadeta de dos parells de nassos...seguim fins arribar a Juià, després ens trobem amb Monells, la zona és molt maca i gairebé no ens trobem cotxes circulant per les carreteres.
A St. Sadurní de l'Heura fem una aturada per omplir el "dipòsit" ja aquestes alçades de sortideta estic ben rostit, no aconsegueixo seguir el ritme de l'Edu, tampoc és una novetat, ell està a un altre nivell...
Ell va pujant al seu ritme, un ritme lent per tal de que jo no em separi gaire, em va esperant, però jo no puc seguir, i mica en mica m'enfonso més... em cosa, apreto, em desinflo... intento atrapar-lo, ell va gairebé aturat...
Fem el port de Sta. Pellaia, segurament no sigui tant dur com recordo, però clar amb uns 40km a les cames qualsevol port em sembla etern i durissim.
Aquesta última part, li dic a l'Edu que no m'esperi que tiri ell i que ja ens veuríem a dalt de tot, que com a mínim sui una miqueta, ja que va aturat per culpa meva. M'espera al costat del rètol que indica que hem "coronat" el mini port. En aquests moments de la sortida puc dir que ja no tenia cames per res.
I sort que per l'altra banda era tot baixada, fins i tot m'atreveixo a deixar a sobre la bici les últimes forces que tenia en una llarga i recta baixada a on accelero la bici al màxim que puc per intentar agafar la màxima velocitat possible. Arribo als 75km/h, tot un èxit.
Un cop arribem a la cruïlla de Cassà de la Selva, ens dirigim a Girona, per la carretera, no sense tenir algún ensurt amb un conductor que duia el telèfons a les mans...
En definitiva que fem 61 km més i acabo amb malt de cames, no em puc ajupir... sembla que avui si que he patit de valent. Trigaré temps a oblidar aquesta sortida, dura, però molt maca.
