dimarts, 25 de setembre del 2012

Ctra. Girona-Celrà-Juià-Monells-St. Sadurní de l'Heura--Sta. Pellaia-Cassà de la Selva-Girona

Aprofitant que dilluns els que tenim el calendàri laboral de Barcelona hem fet festa (festa de la Mercè), hem aprofitat aquest matí per sortir en bici.

Inicialment erem 4 integrants; en Miquel, l'Ivan, l'Edu i jo, però mica en mica s'han anat caient de la "convocatòria" i finalment hem quedat l'Edu i jo per sortir una estoneta.

Aquest cop toca treure a passejar la bici de carretera, que ja fa dies que la tenía oblidada a casa.


Sortim des de Fontajau, sortim de Girona per la banda de Celrà, un cop allà l'Edu em porta per una pujada del 15% (la Costa, si no recordo malament), una pujadeta de dos parells de nassos...seguim fins arribar a Juià, després ens trobem amb Monells, la zona és molt maca i gairebé no ens trobem cotxes circulant per les carreteres.


 A St. Sadurní de l'Heura fem una aturada per omplir el "dipòsit" ja aquestes alçades de sortideta estic ben rostit, no aconsegueixo seguir el ritme de l'Edu, tampoc és una novetat, ell està a un altre nivell...


Ell va pujant al seu ritme, un ritme lent per tal de que jo no em separi gaire, em va esperant, però jo no puc seguir, i mica en mica m'enfonso més... em cosa, apreto, em desinflo... intento atrapar-lo, ell va gairebé aturat...


Fem el port de Sta. Pellaia, segurament no sigui tant dur com recordo, però clar amb uns 40km a les cames qualsevol port em sembla etern i durissim.


Aquesta última part, li dic a l'Edu que no m'esperi que tiri ell i que ja ens veuríem a dalt de tot, que com a mínim sui una miqueta, ja que va aturat per culpa meva. M'espera al costat del rètol que indica que hem "coronat" el mini port. En aquests moments de la sortida puc dir que ja no tenia cames per res.


 I sort que per l'altra banda era tot baixada, fins i tot m'atreveixo a deixar a sobre la bici les últimes forces que tenia en una llarga i recta baixada a on accelero la bici al màxim que puc per intentar agafar la màxima velocitat possible. Arribo als 75km/h, tot un èxit.


Un cop arribem a la cruïlla de Cassà de la Selva, ens dirigim a Girona, per la carretera, no sense tenir algún ensurt amb un conductor que duia el telèfons a les mans...

En definitiva que fem 61 km més i acabo amb malt de cames, no em puc ajupir... sembla que avui si que he patit de valent. Trigaré temps a oblidar aquesta sortida, dura, però molt maca.

Camí de les dones -St. Miquel

 Per variar una miqueta, aquest cop pujem per la banda del camí de les dones, xino xano tot de cop, ofegats i mig morts, però aconseguim fer-la sense aturar-nos. Arribem a dalt de tot, a la cadena, a la ctra. dels Àngels.
 Un cop reprenem la sortideta, ens afegim a un grupet de bikers que sembla ser que pujen als Àngels.


 Un cop agafem el trencant que ens indica St. Miquel, seguim fins agafar el "pas dels lladres", corriol estret, ràpid i divertit (tot i les arrels i branques), fins anar a parar al trampolí de fusta (cada dia està més podrit)

 Reprenem la marxa un cop deixem passar uns altres bikers que també fan aquest corriol. L'Ivan va primer, encara no sé ben bé que li va passar, però toca amb l'espatlla esquerra un arbre, es desequilibra, frena se li aixeca la roda del darrera... i fent malabars aconsegueix no anar-se'n al terra de cares contra un arbre.

Total, que un cop fet el corriol, tornem a sortir gairebé a l'inici de la pista principal per pujar al castell de St. Miquel, pujem una bona estoneta i tornem a baixar per allà mateix.

Al final han estat 25km.

dilluns, 17 de setembre del 2012

3a Cursa Btt Sarrià de Ter




Diumenge passat varem assistir a una altre cursa/sortida que forma part del nostre curt calèndari de marxes i sortides....És el que té ser un "dominguero professional" ;-)


Varem fer la primera que va organitzar el C.C. de Sarrià de Ter ja fa un parell d'anyets i tot i la pèrdua d'un grupet de ciclistes, dels quals m'haig d'incloure ens va agradar força els camins i pistes que ens varen ensenyar els companys de Sarrià.

                                                L'Edu a l'esquerra, l'Ivan a la dreta i jo al mig, minuts abans de sortir

Aquest cop, tornem a participar, en el circuit curt de teòricament 23km (a la realitat varen sumar 25km). Un circuit a on només de començar pujem al Golf de Girona per una carretera d'asfalt que a més d'un es va atravessar.

En el nostre cas, l'Ivan i jo a mida que anem pujant per la carretera anem avaçant corredors, al nostre ritme xino xano. Un cop arribem a dalt girem agafem un caminet de sorra amb una petita pujadeta i paam! primera caiguda d'un noi que al caure s'emporta al noi que venia per darrera. Crec que la caiguda va ser més a conseqüència del desgast físic que acavaba de fer el corredor que no pas per la dificultat que tenia el terreny.

Seguim pedalant i seguim anant un altre cop per asfalt, pels carrerons de l'urbanització del Golf fins arribar a un tap d'un 40 corredors. De cop i volta deixem l'asfalt per endinsar-nos en un corriol, que tal com entres fa una baixadeta respectable.

Amb molta educació i companyerisme ens anem cedint el pas els uns als altres fins que ens toca torn i baixem a peu la primera dificultat tècnica de la cursa, pocs metres després ens tornem a pujar a la bici i pedalem pels curriols tant de pujada com de baixada.

En aquest tram m'haig d'aturar 3 cops per retirar petites branques que s'han quedat atrapades al canvi del darrera, provocant-me constants aturades i un mal funcionament del canvi per tota la cursa.

A partir d'aquest moment tot o gairebé tot són curriols amb algún esglaó impossible de fer (com a mínim amb el poc nivell que tenim), baixades tècniques molt divertides, fent de tot plegat un puja i baixa constant.

Segons l'altimetria que el club va penjar en el seu rètol de promoció d'aquesta cursa, estem alerta ja que al voltant del km 15 ens esperem trobar-nos una forta rampa que arribi a l'alçada màxima: 231m. Doncs, bé no trobem aquesta paret, el que ens trobem són diferents camins i curriols de pujada que fan que la cursa es torni exigent en aquest punt. Zona que on recordo amb molt patiment.

Crec recordar que després sortim un altre cop a una carretera d'alguna urbanització propera i allà em trobo a l'Edu que ha punxat la roda del darrera. Com a bon samarità (per no dir que el descans em va venir de perles), l'ajudo a muntar el neumàtic i cop reparada la roda tirem els 3 junts (Ivan, Edu i jo).

Li diem constantment a l'Edu que tiri, que ell va a un altre ritme superior al nostre, però segurament com a gest de cortesia i donant per acabada la cursa, decideix seguir-la fent a ritme de passeig.

Intentem seguir el seu "ritme de passeig" que per nosaltres és anar més enllà de les nostres forces, l'aguanto uns quants quilòmetres, però les cames em comencen a fer fallida i no puc aguantar el seu ritme. Sóc un dominguero!

Total que arribem al primer avituallament, el qual el reconvertim en punt de trobada, a on un cop vegut una miqueta de cola/aigua reprenem la cursa tots tres junts un altre cop. 

Km que finalment varen sortir.                                                                                   

Quan arribem al tall de la línea d'alta tensió, tornem a trobar-nos una cua per baixar-la d'un en un, fent arrelentir el ritme que portàvem (torno a dir que això ho vaig agraïr moltíssim). Cal destacar al noi que hi havia a l'última rampa/esglaó (impossible) que ens va ajudar a pujar les bicis a la gran majoria de corredors que estàvem allà.

En aquest tram, entre el primer i segon avituallament, l'Edu comença a tirar de valent i jo el segueixo amb dificultats (adalentem a varis participants), en aquests moment ja estic totalment fos, arribem al segon avituallament, allà tornem agrupar-nos i fins al final de la cursa.

Ha estat una cursa molt maca, una trenca cames com es sol dir popularment, però els camins, curriols i l'organització fa que sigui un plaer poder participar en aquesta cursa.

Estem a l'espera de classificacions, segon la web del club el dia 18 es penjaran, tot i que a través de Facebook ja s'ha penjat alguna informació del principals guanyadors. És aquesta:

Guanyadors de la III Cursa BTT Sarrià de Ter
Classificació volta CURTA - HOMES
Dorsal: 68 JAIME ALEX Arribada: 10:50:56 Temps: 1h 19m 
Dorsal:153 RODRIGUEZ CAÑADA DAVID Arribada: 10:53:19 Temps: 1h 22m 


Dorsal:112 PASSARIUS ROMÀ Arribada: 10:54:54 Temps: 1h 23m

Classificació volta CURTA – DONES
Dorsal: 113 PUJOLAR LLORENTE ANNA Arribada: 11:30:08 Temps: 1h 59m
Dorsal: 39 COSTA RIBAS MARIONA Arribada: 11:32:00 Temps: 2h 1m
Dorsal: 44 SUQUET CAPDEVILA CRISTINA Arribada: 11:54:00 Temps: 2h 23m

Classificació volta LLARGA- HOMES
Dorsal:3 MUÑOZ ALEXANDRE Arribada: 11:10:45 Temps: 1 hora i 39 minuts
Dorsal:80 OLLER PIFERRER ALBERT Arribada: 11:12:27 Temps: 1 hora i 41 minuts
Dorsal: 82 OLLER PIFERRER SERGI Arribada: 11:15:04 Temps: 1 hora i 44 minuts

Classificació volta LLARGA- DONES
No n'hi ha


Més info;-  https://www.facebook.com/c.c.sarria.de
http://www.clubciclistasarriadeter.com/home

FOTOS;
https://plus.google.com/photos/113035566254124217409/albums/5789269699587714321?banner=pwa&authkey=CKaD-bLyu6-LrQE

divendres, 14 de setembre del 2012

6a Desfrenada

Quina millor manera de celebrar la diada de Catalunya que disfrutar-ho damunt de la bici.

Decidim fer la volta curta, 20km en plan passeig i així va ser.








 
Últim sprint final
  Us deixo unes fotos de com varem transportar les bicis des de Girona. Varem tenir un petit problema tècnic amb la bateria del meu cotxe i varem anar amb el de l'Ivan... entrar varen entrar... però sort que no ens varen aturar...





El temps que varem fer és de 1:30h, no ens podem queixar ja que abans de sortir del poble ja erems els últims ja que en un principi varem decidir acompanyar a la Xènia, poc després arrenquem l'Ivan i jo al nostre ritme sense anar a fons i xino xano adalentem a 60 corredors.. no està gens malament. Aquest diumenge treurem el cap per Sarrià, una altre bona cursa aprop de casa.

Més fotos, informació i classificació a la web oficial;