3r dia consecutiu sortint amb bici: St. Miquel

Aprofitant que avui és festiu (tenint en compte el calendari laboral de Barcelona), i que l'Ivan no treballa pel matí hem decidit fer un puja i baixa ràpid al Castell de St. Miquel, per veure com estan les cames després de la sortida d'ahir amb l'Edu.

I les sensacions ja des de bon començament de la sortida no han estat positives, per l'Ivan era el seu segon dia seguit anant en bici i per mi el tercer.

La qüestió és que amb forces dificultats, hem pujat al castell, se'ns ha fet molt llarga la última rampa però podem dir que tot i el cansanci hem arribat a dalt de tot. Per tant sumem 19Km més.

Un cop a dalt del castell i vistes les panoràmiques que ofereix, hem fet quadre estiraments i cap a Girona.

I com avui és dilluns gairebé no ens hem trobat a ningú pujant al Castell, així que la baixada ha estat molt ràpida (segons el sigma hem arribat als 52,22Km/h).

Demà toca descansar les cames i dimecres si el temps ens ho permet, tornaré a sortir amb la de carretera.

Girona_Salt_Vilablareix, part del circuit de l'Open Tactic

Avui s'ha afegit a sortir amb nosaltres l'Edu i hem aprofitat per intentar fer el circuit de l'Open Tactic de Vilablareix.

Hem començat la sortida pel polígon de Salt un cop atraveses el pont de l'Autopista per davant del centre comercial Espai Gironés.

Un cop ens endinsem en el bosc, per moment ens trobem la pista com si hagués nevat, seguim les indicacions de l'Edu que s'enrecorda de la cursa.

 Els Bandolers

 Galicia Calidade

Orbea Team

Un cop tenim dubte de si realment anàvem bé, tirem de GPS per tal d'intentar seguir el circuit correctament, i clar no podia ser d'una altre manera que no m'he aclarit amb el navegador. Creia que tenia carregada la cursa però ara quan he arribat a casa, veig que la ruta que em vaig descarregar no corresponia a l'Open Tàctic de Vilablareix, no diré quina m'he descarregat... amb raó el GPS no em trobava el camí...

Total que com sempre, arribats a aquest punt ens hem inventat la sortida enllaçant curriols i pistes fins trobar-nos un autèntic Lamborghini al ben mig de la muntanya.

Un cop fetes les fotos de rigor, seguim enllaçant camins i ens anem muntant la sortida com ens va assemblant. Sortim a la Bell-solà d'Aiguaviva, ens anem cap als tobogans i un cop fets enllaçem cap al corriol que ens portarà cap a la recta final direcció Vilablareix.

Aquest últim tall, és una zona molt divertida, es creua varies vegades un rierol, és un tall ràpid. Molt recomenable.

Total que finalment avui han caigut 25.60Km més.

Girona - Els Àngels

Per primer cop amb la bici de carretera he pujat al santuàri dels Àngels. Són uns 11km de pujada constant.

La veritat és que he pujat fent cas les recomanacions de l'Edu, agafant-me amb tranquil·litat la primera part de la pujada ja que poder el primer tram sigui el més dur. Un cop superat aquesta primera part, només cal agafar el teu ritme i anar jugant amb els pinyons.

Avui he descobert que els Àngels és l'objectiu de molts ciclistes de carretera, estava plè de ciclistes.

Total que un cop he pujat als Àngels, he decidit tornar per allà on he pujat. Així també m'acostumo a la bici en baixades. La sensació que tens és com si anessis en moto, pots inclinar-te molt més i enllaçes curva rera curva (si la circulació t'ho permet). És força divertit la veritat. Això enganxa...

En definitiva; 32 km i esperem que demà més amb la Btt.

St. Gregori-Llorà-Les Serres-Bescanó-Girona

Ahir varem fer una sortida express amb la de carretera. L'Edu i jo varem aprofitar que el dia tan bonic que va fer ahir per sortir a estirar les cames.

Al final van caure 50km, l'Edu està a un altre nivell i jo feia el que podia.

Hem sortit de Girona direcció St. Gregori, i enfilat la carretera direcció St. Marti de Llemena. A mig camí hi ha un trencant a l'esquerra que va a Bescanó.

Surts a parar a la Casademont, llavirs agafem la carretera de la vergonya (la de bescanó) fins tornar a entrar a Salt .

En definitiva 50km de carretera més.

Girona - el Volcà de la Crosa

Tornem a sortir amb la bici de carretera, aquest cop més atent al temps que no pas al contaquilòmetres.

He sortit de Girona per la carretera vella de Sta. Coloma i he donat mitja volta un cop he arribat al Volcà de la Crosa.

En definitiva 24 km de carretera.. I demà més amb la de muntanya.

Pd: diumenge; pluja a l'hora de sortir. Sortuia anul.lada, putu temps!! 2
Hores després ja no plovia.

Girona-St.Cristòfol-Cassà de la Selva-Girona

Avui tocava treure-li la pols a la bici de montanya, que darrerament està aparcada per culpa de la seva nova companya (suposo que és l'efecte "novetat").

L'Ivan volia fer "fondo" i hem decidit recuperar una vella costum: fer carril i acumular km. La veritat és que a mi em feia "por" fer una sortida llarga, ja que ahir vaig fer una bona sortideta amb la de carretera.

Hem agafat el carril i ens hem enfilat direcció Quart (per cert com es nota que fa bon temps, estava ple de gent amb mainada o bé fent esport o... perquè no dir-ho ocupant el carril...).

Quan hem arribat a Llambilles, d'última hora hem decidit fer un puja i baixa a St. Cristòfol del bosc, per combinar una miqueta el carrilet amb una miqueta de pujada.

I així ha estat, hem pujat fins a l'esglèsia i després d'intoxicar-nos amb el fum de les barbacoes que estaven
preparant hem tornat a baixar.

Mentre baixem veiem un camp de blat, ens aturem a fer un parell de fotos...

Un cop arribem a la rotonda del polígon indústrial de Llambilles, agafem direcció Cassà de la Selva; objectiu: la font de l'Ajuntament. Allà omplim dipòsits i ale, cap a Girona un altre cop...

Com fa baixada ha sigut molt ràpida, hem mantingut un rimte força ràpid (30-33km/h), amb alguns piques a les rampes (la que hi ha a Quart en paral·lel a la benzinera, rampeta de la Creueta o bé la rampa d'asfalt poc abans de les casernes d'Emili Grahit).

En definitiva, 42 km més i sensacions físiques molt bones sense problemes ni rampes i el més important és que no m'ofego ni tinc problemes d'asma (tocarem fusta). Sembla ser que la nova medicació i les vacunes contra l'al·lèrgia van tenint els seus efectes.

 

Primera sortida amb la Specialized

Aquest dissabte estreno en condicions la bici de carretera fent la primera sortida.

La ruta escollida ha estat la Vall del Llémena, sortint de Girona direcció St. Gregòri i un cop passat aquest poble seguir direcció Llorà.  Destí... St. Martí de Llemena.

Després dels ajustos tant de l'alçada de la tija com de la inclinació del manillar, sembla ser que ara ja tinc la bici a mida.

Ara que ja tinc els pedals montats:

Era el moment d'estrenar-la amb una sortida en condicions.

Les primeres sensacions que un té al començar en aquest món de la roda "prima", és que els km van avançant de forma molt ràpida... no t'adones i vas acumulant quilómetres i quilómetres a les cames. No és tan "explosiu" com amb la BTT, aquí la qüestió és agafar un ritme, una cadència i seguir rodant.

Un altre tema que a priori a tots ens ha preocupat suposo que durant les primeres sortides amb la bici de carretera, és el respecte dels conductors que et tenen. Per ara els únics ensurts que he arribat a tenir han estat dins de ciutat, en canvi a carretera tots han respectat el 1,5m de distància (espero que continui, encara que estic convençut que m'haig d'endur algun ensurt).

La ruta, et porta per Llorà (just a sota del parc infantil hi ha una font d'aigua natural, per ara no tinc problemes gastrointestinals), la Riera del Llémena, St. Martí de Llemena (aquest ha estat el meu destí final), però es pot continuar fins les Planes d'Hostoles. He vist un trencant que indicava la direcció de Bescanó (10km), penso que la propera sortida per aquesta zona l'agafaré i tornaré per la banda de Bescanó.

Com deia m'he donat mitja volta a St. Martí de Llémena, ja que al ser la primera sortida anava amb la por d'acumular masses km a les cames i no sabia en quines condicions físiques podría tornar cap a Girona. Després de veure que a St. Martí el conta quilòmetres rondava els 20km he considerat que era el moment de girar cua i tornar a casa.

La tornada ha sigut molt ràpida perquè gairebé tot fa baixada i vas enllaçant diferents curves molt ràpides (amb aquesta bici et permet inclinar-te més que amb la de montanya). Ara em falta agafar més traça amb aquesta bici.

Total que en arribar a casa he vist que finalment he fet 43km, i el més bó és que les cames no em fan mal, no tinc cap molèstia. Tinc la sensació que amb la bici de carretera podré arribar a fer molts km sense problemes.

Ampliem modalitats

Després de molts anys al voltant de la bici de muntanya, he decidit fer el salt a la carretera i és per això que m'he fet amb una bici de segona mà de roda estreta.

Després d'uns petits ajustos tant mecànics (repàs general) com estètics (cinta de manillar nova i neumàtics nous), i a falta de que m'arribin els nous pedals de carretera però amb sistema SPD (el mateix que a la BTT), així m'ha quedat la bici. Grup Ultegra (bieles, manetes, desviadors), frens 105.  Porta 3 plats i 9 velocitats. Segons el seu primer propietari la bici és del 2006.

Els pedals de carretera que he escollit és aquest concretament;

Així d'aquesta manera podré fer servir sempre la mateixa sabata Sidi tant per muntanya com per la de carretera.

Avui dissabte he fet la primera sortida tot i no tenir els pedals (no han arribat a la botiga), però com a vegades l'il·lusió supera la racionalitat, no m'he pogut estar i he sortit a fer una volteta per conèixer les sensacions de la carretera.

A priori, el primer que canvia és la conducció i sensació a sobre de la bici. Tot i ser una bici amb forquilla i tirants de carboni (quadre d'alumini), el fet de no estar acostumat (després de tants anys) a no portar una forquilla al davant, fa que els sotracs de la carretera, les petites imperfeccions del ferm o bé les bandes rugoses les sentis molt més que amb la de muntanya.

Un altre aspecte és que com trepitjis una petita pedra amb la roda davantera et fa trontollar tot el manillar... quin ensurt que m'he endut!

Al no portar els pedals i sabates adeqüades des de bon començament m'ha fet sentir-me incòmode a dalt de la bici ja que les cames anaven per on volíen, però tot i així he arribat fins al Restaurant Can Pep (passat St. Gregòri).

A l'anada un nano amb pinta de ser ciclisma professional o semi, m'ha passat la mà per la cara en pla... És el que toca però penso que t'adelantin en carretera fa més mal psicològic que no pas una altre cosa, ja que el vas veient sempre com es distància de tu amb la mateixa cadència que quan t'ha adelantat. En canvi a la muntanya si et passen a la primera curva el perds de vista i fins mai més.

En definitiva a veure si m'arriben els pedals i el proper dissabte puc tornar a sortir una estoneta i fer més kilòmetres.