Bon nadal!!!

BON NADAL!!!!

Diumenge per Blanes-Lloret

Com aquest diumenge ja és el segon que obren els centres comercials per la campanya de Nadal, he hagut de sortir sol amb la bici.

I aprofitant que anava sol m'he quedat per Blanes i així aprofitava per descobrir nous corriols al voltant del paratge del Vilar.

Sorto del barri dels Pins i ens dirigim els càmpings (zona totalment turística a l'estiu), des d'allà enllaço pels camins de les hortes per anar a sortir a la ctra. de Malgrat a Blanes, aprofito per passar per sota del pont del riu La Tordera i dirigir-me direcció la planta desalinitzadora. Un cop arribat aquest punt anem paral·lels al riu la tordera, entre canyes i més canyes.

És un caminet estretet a on passo molta fred, les mans se'm queden glaçades (hauré de mirar si el Tió em porten un guants una mica més contundents contra la fred). Entre les baixes temperatures i la humitat del riu al meu costat la sensació tèrmica és molt baixa... no em sento les mans... però en canvi els peus

Les darreres plujes i innundacions a la zona fan que em trobi el camí que habitualment agafo tallat i em fa canviar de plans. Sembla ser que la canalització que hi ha deu haber petat o s'ha tapat amb tantes canyes i diferent material que ha arrossegat l'aigua.

Aquest imprevist fa que hagi de creuar les vies del tren i sortir a la carretera entre la cruïlla de Blanes i Tordera, concretament a l'alçada d'un taller que "tunejen" cotxer per fer-los semblar als Ferraris (i ho aconsegueixen eh!!).

Total que haig d'agafar el carril bici (asfaltat) fins arribar a la nova sortida de l'autopista de la costa, allà torno a agafar la vella ctra. direcció el Santuari del Vilar.

Un cop arribo al Santuari, faig el meu habitual ritual; comprar un parell d'espelmes i deixar-les a la verge (i això que em defineixo com agnòstic... menys mal...).

Un cop presentat el meus respectes a la Verge, segueixo fins arribar la cruïlla de la creu. En aquest punt hi ha 3 opcions, 2 d'elles van direcció Lloret de Mar i l'altre torna a Blanes per un corriol molt divertit.

Com vaig sol i no em vull liar gaire em decideixo baixar per l'opció fàcil, la baixadeta i cap a casa.

La baixada està plena de xargaix al ben mig, fent molts cops que hagi de baixar-me de la bici per tal de no arriscar més del que toca.

Arribo per la part del darrera del nou complex esportiu de Blanes, per la part de darrera de la nova zona esportiva, agafo un parell de caminets tot i creuant una riera.

Aquesta zona és molt maca i penso que deu donar molt de si, hi ha molts caminets per descobrir. La propera farem la inspecció d'aquesta zona.

I com la ruta han estat uns 20km, aprofito per anar a veure el nou port i fer un parell de fotos.

PD: La tarda del diumenge me la passo a urgències. Vaig patir una greu crisi asmàtica, ventolín inhalat amb oxigen, cortisona, etc, etc... per tant ara em toca fer una aturada tècnica i esperar a que em recuperi. A veure si amb una miqueta de sort aquesta no serà la última sortida de l'any.

Pujada a St. Miquel amb l'Enric; l'endurero!!

Ja fa uns diumenges que vaig sortir a St. Miquel amb l'Enric, que volia conèixer aquesta mini ruta a prop de Girona.

L'Enric te una KTM doble i lo seu és baixar per lloc impossibles. Quin paio 1.90 m com a mínim a sobre d'una bici XL...

L'Enric que és un aficionat a l'spinning (de l'Aquatic de Cassà), puja sense cap problema amb la seva KTM d'uns 15kg..

I jo al darrera amb forces problemes asmàtics però amb les aturades i amb les sobredosis de ventolín anem fent fins arribar a dalt de tot.

Ben bé a l'últim tall, al pas de la cadena l'Enric te un petit ensurt amb la roda del darrera fent-lo relliscar i caure per culpa de les cales.

Ressulta que les cales s'havien mogut de lloc, dificultant l'extracció de la sabata del pedal automàtic, total que 1.90 de tio pel terra una bici al damunt que no se la podia treure ell sol.

Anècdota explicada enfilem al castell, pujem a fer les fotos de torn i contemplar el paisatge, avui no es veuen les Illes Medes, i es dedueix el mar.

Un cop descansat una miqueta, ens preparem per la baixada, aquest cop i perquè l'Enric disfruti com un nen, baixem per un corriol de baixada a on trobes diferents salts i demés dificultats.

Aquí us penjo un video:

A la baixada pel corriol, ell tira el primer sense cap problema em va esperant de mica en mica i de cop ens trobem aquest salt, se'l mira d'un costat de l'altre i "anem a provar-ho"... i si si... el baixa com si res...

Em deixa provar la seva bici (una XL!), em diu: baixa aquests esglaons i el salt que hi ha després, no toquis el frè que la bici ja ho fa tot... i si si... quina diferència amb les dobles!! la pots fotre per allà a on vols que la roda del darrera sempre toca a terra.

Un cop enllacem amb la pista ample, aprofita qualsevol irregularitat del terreny per aixecar la bici del terra uns 30-40 cm, és tot un espectacle veure'l com baixa. Queda clar que jo no tinc el que s'ha de tenir per baixar com ell.

Un cop a Girona fem un cafetò per entrar en calor, ja que aquest diumenge m'ha fet matinar molt.

Fixeu-vos la diferència de tamanys de les bicis (KTM talla XL i l'Orbea una M), i de l'alçada de la tija ja ni en parlem...

S'ha de repetir!!! però la propera per Cassà que és el seu territòri.

Dia de la constitució. Que millor que pujar a St. Miquel?

Després de la sortida d'ahir avui he repetit sortideta amb l'Ivan. Pujem a St. Miquel (es nota que ahir varen caure 30km) i veig que em segueix fent mal el genoll dret per la part interior.

Segons he vist per internet podria ser per culpa de les cales, l'alçada de la tija o un increment d'intensitat sobtat a les sortides (poder és això últim...).

Avui el camí ample era una autopista entre cotxes, colles pujant a peu, gossos que els acompanyaven i demés ha fet que cada dos per tres a la baixada anéssim amb més compte de l'habitual.

Tot i això no ens podem queixar de la velocitat de baixada que hem agafat...

Aquest cop hem instalat la càmera de video a la banya dreta de l'Ivan, l'hem mogut fins moure la banya i deixar-la a 90º respecte el manillar.

Més fotos:

A veure si tinc més temps i penjo el vídeo o bé comento més la sortida.

Ruta per Llagostera

Avui dia 5 (aprofitant el pont que ens ha concedit l'empresa), hem decidit fer una ruta per Llagostera i recuperar els orígens d'aquest blog/sortides.

L'Edu i jo hem anat a Llagostera ja que havíem quedat amb en Miquel i un acompanyat (més tard ens presenta a l'Emili, bon jan).

Inicialment la intenció de la ruta era comprobar una ruta que teníem marcada com objectiu, però ens han passat un track que o bé no he estat capaç de saber-lo introduïr al Mapsource o bé estava malmès.

L'extensió era .gpx i utilitzant diferents webs i conversors de la xarxa no he estat capaç de carregar-lo al GPS (que només accepta .gdb). És curiós perquè tampoc el vaig poder carregar ni al perfils (que treballa amb gpx ni a wikiloc), per tant dedueixo que l'arxiu estava mal gravat dic jo.

Per tant d'última hora decidim donar una volteta per Romanyà i tota aquella zona (no recordo els noms exactes).

Ens hem trobat molt de fang, pujades interminables però en resum han sortit uns 30km (per ara la sortida més llarga amb els dos plats).

Aquesta sortida m'ha ajudat un altre cop a veure les diferències amb els 3 plats, i com a conclusió em quedo amb els dos plats, es pot fer el mateix, això si aquesta vegada a les rampes dures que ens hem trobat he tirat de 27-36 i us puc assegurar que pujar es puja però amb suors... Contínuo pensant que la diferència entre 3 i 2 plats no és tanta com a vegades es comenta.

L'altre element que ens hem trobat vàries vegades ha estat l'aigua, més aviat una riera que hem creuat un parell de vegades.

En Miquel

L'Edu amb la bici que li han deixat per fer la sortida una Alpinestar doble.

L'Emili

Hem estat investigant nous camins, curriols divertits i curriols inexistents, ni rodera ni res...

Si us fixeu bé hi surt l'Emili... com veieu el "corriol" estava una mica tapadet... ;-)

Al final han sortit 30km (per ara la màxima feta amb els 2 plats).

A veure si més tard puc penjar el track per treure l'altimetria i més dades.

L'estrena dels 2 plats: Girona-St. Miquel

Després de fer-li els primer canvis a la nova montura, he decidit passar-me als dos plats. He possat unes bieles rotor 3D (40/27).

Avui era el primer dia de l'estrena dels dos plats i la ruta escollida era una ben coneguda per tal de veure si notava grans diferències entre els 3 i 2 plats.

Com a novetat aquest cop ha estat la primera vegada que pogut pujar fins ben bé a d'alt del castell sense baixar-me de la bici, han arreglat l'última pujadeta han tret pedres i l'han deixat més ciclable.

Això si amb suors i rebufades....

Després de les fotos de rigor, descansar una bona estoneta, decidim baixar, però aquest cop intentem gravar la baixada utilitzant la micro càmera de l'Ivan la instalem a la meva tija enfocant al darrera.

Baixem al nostre ritme tranquilets però àgils, però de cop ens atrapa un biker amb una Scalpel (la doble de Cannondale), el tio baixa molt fi i a un ritme impressionant. Que va passar? que ens piquem i intentem seguir el seu ritme, per moments anem baixant més ràpid del que mai ho havíem fet. Semblava que havíem encertat el dia per gravar la baixada.

Arribem a St. Daniel i em posso a parlar amb el biker, comentem la jugada; el cotxe que ens hem trobat a mitja curva, els gossos que surten al darrera nostra per "jugar", i em comenta que si arriba a saber que l'estàvem perseguint hagués baixat més ràpid encara... l'Ivan i jo quedem alucinats, perquè per nosaltres ja havíem baixat tocant el nostre màxim. Doncs no sembla que encara es pot baixar més ràpid encara...

Ens acomiadem del company de baixades i ens anem a fer el cafè de torn, ben calentonet.

(si si he dit cafè...)

Queda clar que amb una pinyonera 11-36 i el 40/27 al davant es pot fer qualsevol ruta sense problemes. No he trobat gaires diferències respecte als tres plats, ja que ara amb el plat petit i la corona de 36 tinc una cadència més lenta encara que el plat petit de 22 i la corona de 34. O com a mínim és la sensació que m'ha donat.

El que si que he trobat a faltar és a les baixades rectes el plat gran i la combinació del pinyó petit (44-11), amb els dos plats (40-11) necessito pedalar més per tenir un ritme similar al que estava acostumat amb els 3 plats.

En definitiva, que encara em queda molt per avaluar i experimentar amb els dos plats. Això si m'ho esperava més complicat i s'ha deixat fer sense problemes.